Pàgines

16.6.20

Bailarines de ballet: poesia de Carlos Marianidis


Ales per volar, peus de puntetes, giravoltem mentre somiem. El tutú deixa una estela d'il·lusió al seu pas, mentre la música pren cos a l'interior. Les ballarines i els ballarins semblen éssers màgics, volàtils, encisants.

De puntetes, pas amunt, passat avall... li donem pas a la poesia.

Bailarines de ballet

Dícese de los que andan
sólo donde no hay suelo.
Criaturas humanas
mitad mar, mitad elfos.

Naturalezas finas
que calzan seda y sueño.
Se alimentan con música.
Habitan el misterio.

Invertebrados poetas
que escriben con sus cuerpos
una oda en el aire,
entre adagio y allegro.

Y al fin de la función,
con el teatro desierto,
ocultan bien sus alas
y emprenden el regreso.

La il·lustració és de Mike R. Baker.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada