Ai, de vegades l'amor no és correspost i tan sols un dels dos és l'enamorat. Això crea una gran inseguretat o indiferència, depèn de qui sigui l'enamorat... Ai, l'amor!
Amb la cartera a l'esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou...
Només mira si és prou alta
i té l'aire prou bonic
perquè pugui ennamorar-se'n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l'amic no s'hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall / Dani Torrent, il.
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou...
Només mira si és prou alta
i té l'aire prou bonic
perquè pugui ennamorar-se'n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l'amic no s'hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall / Dani Torrent, il.
ResponEliminaCom n’estic enamorat
Com n’estic enamorat
d’una estimada poncella,
diria que l’amor crema,
ja n’estic ben socarrat.
Ella és tendra com la flor,
ampla com la gran gelera,
li he posat tot meu cor
en una safata ben plena.
La miro en veure-la anar,
com cada matí, a l’escola
en passar pel meu carrer.
Mig vençut com un guerrer,
somrient de cara enfora,
com amago un nou plorar.