Us volem comentar un llibre de poesia infantils que farà les delícies dels lectors menudets: De boca en boca y río porque me toca, una obra de David Hernández Sevillano, amb il·lustracions de Carmen Queralt i que està editat per La Guarida.
En su torre, relajada,
Felisa llora de risa
porque al quedarse sin hora
también se quedó sin prisa.
Poemes plens de somriure, rialles que van regalant-se d'una manera contagiosa, poemes que van encadenant-se entre els diferents personatges formant estranyes i boniques parelles, sempre a cavall entre la realitat i la fantasia. Versos que fan formant un collage poètic perfecte per a jugar amb la poesia, els grans amb els menuts. Poemes plens de vida que inviten a mostrar les emociones dels petits/es i expressar-les amb la paraula feta vers.
Un llibre molt recomanable, ple d'humor i emocions. El seu format i maquetació i les il·lustracions arrodoneixen el llibre.
Us deixem un tastet per anar obrint boca, voreu com de vers en vers un surt el somriure portant la corrent.
De boca en boca
y río porque me toca
(David Hernández Sevillano)
Tengo una sonrisa
roja con lunares,
que me hace cosquillas
si hago malabares,
si monto en triciclo,
si planto un cerezo,
al pintar un cuadro
o cuando bostezo.
Tengo una sonrisa
que me pica mucho,
se la he sonreído
a un señor flacucho,
El señor flacucho,
que recoge botes,
se la ha sonreído
a Pepe Bigotes
y Pepe, que come
compota de pera,
se la ha sonreído
a la peluquera.
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada