Pàgines

22.11.18

Ara no és temps; ara la poesia en ajuda a plantar cara


Vivim en un temps ple de grisor, de mediocritat, de manipulació. Un temps que ens ha tocat, però que no hem buscat. Un temps amb unes circumstàncies davant les que no podem quedar-se amb els braços creuats. La poesia té molt a dir, a dir-nos, a denunciar, a criticar, a fer-nos obrir els ulls. El paper dels poetes és fonaments en aquests temps i nosaltres no podem tapar-se les orelles, estar cecs i muts, indiferents i submisos.

Ara no és temps

Ara no és temps de bohèmia. 
És temps de lluita.
Ara no és temps d'ambigüitats. 
És temps de plantar cara.
Ara no és temps de vides edulcorades. 
És temps de ralitats.
Ara no és temps de lamentacions.
És temps de xisclar.
Ara no hi ha temps de romanticismes.
Ara no és temps de poesia contemplativa.
No és temps de cigars amb whisky a qualsevol bar subaltern.

La il·lustració és de Gary Kelley.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada