Aquest diumenge us invitem a llegir un preciós poema d'una mare per a dormir al seu/a fill/a. La poesia és la primera llavor ben introduir als xiquets/es al màgic món de la literatura, paraula a paraula, vers a vers, amb música o sense, amb tota la tendresa de la veu materna... les orelletes van omplint-se de la bellesa de la poesia.
Versos de la madre
Cierra los ojitos,
mi niño de nieve.
Si tú no los cierras,
el sueño no viene.
Arriba, en las nubes,
las estrellas duermen;
y abajo, en el mar,
ya sueñan los peces.
Mi niño travieso,
mi niño no duerme.
Pájaros dormidos,
el viento los mece.
Con sueño, tu sueño
sobre ti se extiende.
Ángel de su guarda,
dime lo que tiene.
Que venga la luna
que a la estrella mece:
que este niño tuyo
lucero parece.
La il·lustració és d'Emilie Angebault.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada