El segon poema, per aquest mes tan poètic i femení, fa referència al llop, aquest animal que apareix als contes clàssics i que ara -tot tan políticament correcte- volem eliminar o fer passar per bo. Els llops estan aquí, sempre a l'aguait, encara que es camuflin o res disfressen, i s'empaiten a les àvies i a les Caputxetes sense cap empatx, amb salvatgisme.
Llops
“Un llop
que no sembla
un llop
entra a una casa
toc-toc
devora l’àvia
o la fa fora
de casa,
de casa seva
a la pobra àvia.”
No tinguis por,
és sols un conte.
Res d’això passa,
un conte i prou
–em repetíeu.
Però mai,
mai no us vaig creure.
I ara les notícies
em donen la raó.
La il·lustració és de Made Balbat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada