Pàgines

3.5.17

Soneto al huevo frito / Sonet a l'ou fregit


De tot hi ha poemes, perquè la poesia està per tot arreu, a casa i al carrer, a les aules i a la cuina, a la biblioteca i als llibres. Ho comprovem en aquest poema dedicat a l'ou fregit. Què, suquem pa amb la poesia?

Soneto al huevo frito
(Julio Novoa)

Su túrgida hermosura al sol desvela
y anima por las claras redondeces,
que al olfato constante ofician preces
de crepitante sal por sus estelas.

Cerrada a cal y canto y prisionera,
en inocente albúmina acunado.
trae la yema su lípido asombrado
de la quietud que roza sus laderas.

Más el destino es mano en sus entrañas
y una hirviente algazara de carbonos
aguardan el crujido de su grito.

Se estremece la núbil faz huraña.
Y, sufriendo su cuerpo de palomo,
ríe – eterno y fugaz – el huevo frito.

La il·lustració és de Klaas Verplancke.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada