Pàgines

9.5.17

Refranys populars i dites de l'agricultura


Li donem l'esquena a l'agricultura, però tots volem menjar; per altra banda estem promovent l'agricultura ecològica, però ens sembla car pagar el que correspon al llaurador per poder-hi criar-la. Som una paradoxa. Els productes agrícoles són bàsics en la nostra subsistència. Hem sigut un poble de llauradors i continuem sent-ho. Tenim un productes riquíssim que consumim i exportem. El nostre folklore arreplega la saviesa popular a l'hora de sembrar i collir, de regar i cavar.

Us presentem una selecció de refranys populars on l'agricultura i els seus productes són els protagonistes.

Refranys sobre l'agricultura:

A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat
A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna
Arbre ben plantat, dóna bon resultat
Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari
Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal
Any de traspàs, de faves no en plantis pas
Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat
Arbre trasplantat, la terra no li prova
Arbre trasplantat ha de ser ben regat
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova
Bona herència deixarà qui molt arbre plantarà
Cor sense amor, jardí sense flors
De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
De bona planta, bona vinya
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
De mala mata no ix bona planta
Dijous sant, carabasses a plantar
Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves
El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar


El que bon peu planta, bon arbre cria
El que planta, canta
El qui planta un noguer, no en menjarà nous
El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps
El vell planta la vinya, i el jove la verema
Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols
En febrer, rega el teu planter
En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment
En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada
En terra de l'escuder, planta col i no noguer
Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu
Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes
Floreix on t'han plantat
La flor, quan neix, ja fa planta
La millor col és la plantada en juliol
La planta de molta ufana té poca grana
La vinya de Sant Joaquim, molta planta i poc raïm
Les fulles verdes mostren que la planta no és seca
Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren
Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
Maig arribat, un jardí a cada prat
Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí
No hi ha millor pagador que l'agricultor
No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo
On es cria ruda totes les plantes tenen virtut
Pel febrer trau l’alfàbega del planter
Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal
Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carabassó
Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata
Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu
Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carabasser
Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer
Per sant Blai, planta ton all
Per sant Teresa, planta l'ametlla
Per sant Vidal, planteu els melons
Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida
Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida
Per Santa Anna, vinya plantada
Per Santa Teresa, planta l'ametlla
Per tindre bona col, planta-la pel juliol
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
Planta que poc creix, ajuda mereix
Planta un cep allí on quep
Planta vinya... quan el vi estiga barat
Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria
Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro
Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
Plantar la bleda al clatell


Plantis el que plantis, mulla-li els peus
Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
Quan fa vent, les plantes tenen turment
Quan l'any s'acaba planta la fava
Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar
Qui bons arbres vol lograr un planter es deu formar
Qui de jove planta de vell canta
Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent
Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca
Qui planta maduixeres, menja maduixes
Qui planta per l'Advent guanya un any de temps
Qui planta un aglà, un roure collirà
Qui planta un pomer per ell ho fa
Ser un jardí de roses
Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi
Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu
Si vol tenir bona col, planta-la pel juliol
Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent
Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès
Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent
Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar
Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar
Transplantar el julivert porta mala sort
Terra per a fer plantiu, la de vora riu
Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat
Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra

Però maig és el mes de les flors i segur que també us interessen els refranys de flors, refranys del mes de maig i refranys de la primavera. Aquestes refranys han estat seleccionats del Refranyer temàtic, del nostre amic paremiòleg Víctor Pàmies.

La il·lustració és de Mary Sumner.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada