Pàgines

2.4.17

Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017: cartell, missatge i dos poemes / Día del Libro Infantil, 2017: cartel, mensaje y dos poemas

 

Hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017 / Día del Libro Infantil, 2017. Estem de festa! Sabem que tots els dies de l'any són especialment bonics i interessants per llegir, però hui els adults renovem el compromís de fomentar la lectura entre els xiquets/s i joves, aprofitem per a regalar l'estima per la paraula, regalem llibres.

Aquest any el país encarregat del cartell - Mikhail Fedorov- i el missatge -Sergey Makhotin- és Rússia. Reproduïm el missatge (que podeu també llegir en castellà, galleg i euskera):

En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

Des d'aquest raconet poètic volem felicitar a totes les persones vinculades al món dels llibres i, especialment als lectors i lectores. Per celebrar-ho us fiquem dos poemes al voltant de la paraula i el seu significat poètic. 

Vaig plantar una paraula i sortí un arbre de llibres -il·lustració de Mariusz Stawarski-

Planté una birome
creció una palabra
floreció la tarde
¡Abracadabra!

La regué con agua
de mi regadera
desbordaba tinta
como enredadera.

Fue un día de otoño
que se deshojó
un abracadabra
de este corazón.

Y empecé de nuevo
con la lapicera
a escarbar la tierra
de mi primavera.

De l'arbre a l'arbre, el llibre, la paraula escrita -il·lustració de Jimmy Liao-

Passegen els mots
fugint del silenci,
passegen, són sons.
I parlen de records,
expliquen contes,
s'escampen pel món
amb velles històries.
Escalen baranes,
pugen pels balcons,
omplen els racons,
estenen a l'aire
signes i lletres,
s'escolen als dits,
al teclat són tocs
i a la pantalla, versos.
Amb llum de fons
passegen els mots
fugint del silenci,
passegen, són sons.
(Isabel Barriel)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada