Ens agrada poemar les llegendes i que el versos juguen amb el folklore, per això ens encanta aquesta versió que Pep Alsina té de la llegenda de sant Jordi, perfecta per celebrar un dia tan gran i festiu com el 23 d'abril. Però al blog podeu trobar més poemes de sant Jordi que segur que també us agradaran i us seran útil per a celebrar la Diada amb poesia.
Cançó de sant Jordi
(Pep Alsina)
Avorrit i ajagut dalt d'un penya-segat
inquiet i pensatiu està el nostre drac
decideix baixar al poble i donar-hi un tomb
quan hi arribar, el vigia alerta tothom.
Un gripau com un sant Pau s'acosta per ponent
I la gent del poble crida " i ara què farem ? "
divertir-se el drac empaita un gos esverat
una dona que fa mitja i un soldat armat.
Afamat després de córrer va a buscar menjar,
ara entra al magatzem del gran castell reial
els soldats que vigilen han fugit corrents,
i el rei convoca una assemblea urgent.
No pot ser que el drac s'empassi tots els béns reials,
cal que aquí hi col·labori tot el poble ras.
cada dia un vilatà portarà dos xais,
ben rostits i adobats els durem al drac.
Ha passat un llarg any i ja no queda bestiar,
aus, conills, gats i vaques tot s' ho menja aquest drac:
"Ara toca a les donzelles" -decideix el rei-,
"un sorteig cada dia tria quina és".
La princesa que és donzella ha sortit primer,
"mala sort!" -diu la pobra i assumeix el paper_;
un petó fa als monarques que els trenca el cor,
tota blanca s'encamina a la seva mort.
La princesa amb sorpresa veu que el drac es gira,
que s'amagui -li demana- i que en faci via;
amagada la princesa sent que el drac li diu,
"un, dos, tres! allà al darrera, ara pares tu!"
Mentre juguen no s'adonen que entra un cavaller,
ben armat, creu vermella sobre un blanc corser;
ja la punta de la llança dirigeix al drac,
i li crida amb veu ben alta: "Moriràs malvat!"
Innocent el drac rumia sense entendre res,
"ja som tres per fer tabola, això m'està bé!"
Esbufega el cavall i crida el cavaller:
"Sóc Sant Jordi, maleït, t'haig de fer puré".
Veu Sant Jordi la princesa que diu riallera:
"Jo pensava que em menjava, que era una fera;
amb sorpresa m'he adonat que era molt manyac,
et demano cavaller: tingues pietat!"
Sant Jordi emocionat no pot matar el drac,
li demana que se'n vagi sense ser observat;
"...i vós, bella donzella, li direu al rei,
que el drac he mort com brau cavaller."
"Diré al rei" -diu la princesa- "que el drac és mort,
que la fera tota encesa en morir s'ha fos;
que en rosa ben vermella s'ha anat transformant,
la mateixa que heu posat vós a les meves mans."
Oh sant Jordi, tu que ets brau i bondadós,
sempre seràs el nostre heroi.
Les il·lustracions són de Chamo San
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada