Convé tenir un ànima de recanvi, per si de cas... ens diu la poesia d'Isabel Ortega

Per si de cas

(Isabel Ortega Rion)

Convé tenir una ànima de recanvi

perquè no se sap mai.

Una segona ànima, més informal,

moblada amb senzillesa: somnis

de material barat, records reciclats, virtuts difuses,

retrets de plexiglàs coberts de fundes,

amors de qui sap quan potser un pèl caducats.

Per comprar-ne de saldo, busca’n pels mercadillos,

on en veuràs d’usades, però en molt bon estat.

Ningú no t’aconsella, hi hauràs de remenar.

Em van dir que s’hi troba alguna ànima robada,

alguna de perduda o, fins i tot, en pena.

Si en vols portar de marca, a la Soul Trade Exhibition

n’hi ha d’última generació: indolores, menudetes,

amb múltiples funcions i de poca durada.

Els venedors consultant poden assessorar-te.

Té un disseny exquisit, l’ànima de la moda,

però el preu que s’hi paga és desproporcionat.

Si algú et regala una ànima, accepta-la de grat.

Potser la desaràs al racó del calaix on guardes

les espelmes, les piles i les bosses,

però en cas d’emergència, sempre hi podràs recórrer.

Perquè convé tenir una ànima de recanvi.

Per si s’acaba, l’ànima. Per si et cau als peus, l’ànima.

Per si hi ha crisi d’ànimes. Per si el món no t’hi cap, a l’ànima.

I si no pots amb l’ànima, ven-la al millor impostor,

que d’aquests mai no en falten. I no et sentis estranya,

que el món n’és ple, de gent desanimada.

La il·lustració és d'Elena Pancorbo.