En Joan no volia jugar és una cançó de Toni Giménez que té el seu temps, però que està de plena actualitat. És el que passa quan els xiquets i xiquetes queden atrapats pel jocs digitals o la televisió... tot té el seu temps i el seu equilibri: hi ha temps per llegir, per pintar, per jugar al carrer, per als vídeo-jocs, per estar amb els pares, per estudiar, per escriure poemes, per escoltar música, inclòs hi ha -o deu haver-hi temps- per avorrir-se.
En Joan no volia jugar
En Joan no volia jugar,
només mirar el televisor
i el televisor se'l va empassar.
només mirar el televisor
i el televisor se'l va empassar.
Això és un conte, amics meus,
però és una gran realitat,
la «tele» ens menja el cervell
i a tots ens fa molt de mal.
En Joan no volia jugar,
només mirar el televisor
i el televisor se'l va empassar.
Ara tenim vídeo-jocs,
jocs de matar i destruir.
A mi m'agraden altres jocs
que ajuden a construir.
La il·lustració és de Louie Zong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada