Poesia Infantil i Juvenil

Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.

Pàgines

▼

31.1.17

El gato, el lagarto y el grillo: poema esdrújulo


El gato, el lagarto y el grillo
(Tomás de Iriarte)

Ello es que hay animales muy científicos
en curarse con varios específicos
y en conservar su construcción orgánica,
como hábiles que son en la botánica,
pues conocen las hierbas diuréticas,
catárticas, narcóticas, eméticas,
febrífugas, estípticas, prolíficas,
cefálicas también y sudoríficas.
En esto era gran práctico y teórico
un gato, pedantísimo retórico,
que hablaba en un estilo tan enfático
como el más estirado catedrático.
Yendo a caza de plantas salutíferas,
dijo a un lagarto: «¡Qué ansias tan mortíferas!
Quiero por mis turgencias semi-hidrópicas,
chupar el zumo de hojas heliotrópicas».
Atónito el lagarto con lo exótico
de todo aquel preámbulo estrambótico,
no entendió más la frase macarrónica
que si le hablasen lengua babilónica;
pero notó que el charlatán ridículo
de hojas de girasol llenó el ventrículo,
y le dijo: «Ya, en fin, señor hidrópico,
he entendido lo que es zumo heliotrópico».
¡Y no es bueno que un grillo, oyendo el diálogo,
aunque se fue en ayunas del catálogo
de términos tan raros y magníficos,
hizo del gato elogios honoríficos!
Sí; que hay quien tiene la hinchazón por mérito,
y el hablar liso y llano por demérito.
Mas ya que esos amantes de hiperbólicas
cláusulas y metáforas diabólicas,
de retumbantes voces el depósito
apuran, aunque salga un despropósito,
caiga sobre su estilo problemático
este apólogo esdrújulo-enigmático.

La il·lustració és de Richard Wilkinson.
Sàlvia los 11:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

30.1.17

Al corro del mundo, al corro de la paz / Poesia per la pau, agafats tots junts de la mà


Pau, pau i no violència a tot el món. Estenem la mà al company/a, a l'amic/ga, al veí/na, al proper i al llunya, al que veiem tots els dies i al que quasi ni veiem. No parlem de pau, practiquem la pau. El nostre exemple és el millor. Gestos, paraules, fets... sempre des de la tolerància, des del respecte, des de l'empatia.

Pau, pau i poesia, per a grans i menuts.

Al corro del mundo
(Emilia García Serna)

Al corro del mundo
queremos jugar,
y todas las mano
debemos juntar.

Los niños del mundo
queremos la paz,
y algunos mayores
no quieren jugar.

¿Por qué en vez de guerras,
todos los humanos,
no hacemos un corro
dándonos las manos?

Al corro del mundo,
corro de la paz...
¡Démonos las manos!
¡Vamos a jugar!


Sàlvia los 7:36 p. m. Cap comentari:
Comparteix

Ovillejos para niños y jóvenes


Es tracta d'una composició que consta de tres versos octosíl·labs cada un dels quals és seguit per un pie quebrado amb el que rima de manera consonant, i conclou amb una redondilla i el vers final està fet amb els tres de pie quebrado. Cervantes en té un bon grapat en el Quixot, però en tenim altres més actuals i infantils, com ara podem comprovar.

Tres models diferents que ben bé ens serviran per a que els xiquets/es i joves creen els seus propis ovillejos:


Ovillejo del viento
(Antonio Orlando Rodríguez)

¿Qué dice el viento al pasar?
"¡A volar!".
¿Qué responde la palmera?
"¡Quién pudiera!".
¿Y las espigas de trigo?
"¡Adiós, amigo!".

Cuando andas por el campo
y el viento choca contigo,
quizás también tú susurres:
"¡Volar, quién pudiera, amigo...!"


*

¿Quién menoscaba mis bienes?
¡Desdenes!
¿Y quién aumenta mis duelos?
¡Los celos!
¿Y quién prueba mi paciencia?
¡Ausencia!

De este modo a mi dolencia
ningún remedio le alcanza,
pues me matan la esperanza,
desdenes, celos y ausencia.


(Miguel de Cervantes Saavedra)

*

Ovillejo a Gabriela
(Adolfo Martí Fuentes)

¿Qué te dice el carpintero?
- Te quiero.
¿Y qué más con su serrucho?
- Mucho.
¿Y qué sueño lo desvela?
- Gabriela.

¿Quién será ese carpintero
que te canta, pequeñuela,
con hoja de fino acero:
"Te quiero mucho, Gabriela".

Lail·lustració és de Pitu Álvarez.
Sàlvia los 10:30 a. m. Cap comentari:
Comparteix

26.1.17

Una de piratas, de Joan Manuel Serrat



Hi ha molts poemes i cançons que tenen als pirates per protagonistes i hui volem afegir un més al blog. És una cançó de Joan Manuel Serrat que ens parla de pirates i corsaris -alguns encara continuen les seues malvades aventures, com bé sabem, sense lloro ni bergantí, però són ells-, de les seues terribles aventures marines, dels seus amors i tresors, de com són i com acaben sent. Pirates que naveguen pel mar de la literatura, entre grans ones de poesia.

Una de piratas
(Joan Manuel Serrat)

Todos los piratas tienen
un temible bergantín,
con diez cañones por banda
y medio plano de un botín,
que enterraron a la orilla
de una playa en las Antillas.

Todos los piratas tienen
un lorito que habla en francés,
al que relatan el glosario
de una historia que no es
la que cuentan del corsario.
Ni tampoco lo contrario.

Por un quítame esas pajas te pasan por la quilla.
Pero en el fondo son unos sentimentales,
que se graban en la piel
a la reina del burdel
y se la llevan puesta a recorrer los mares.

Marchando una de piratas...
Larga vida y gloria eterna.
Para hincarles de rodillas
hay que cortarles las piernas.

Todos los piratas tienen
atropellos que aclarar,
deudas pendientes y asuntos
de los que mejor no hablar.
Se beben la vida de un trago
y se ríen con descaro.

Hasta que un día, temblando
en la popa de un velero,
la encuentran, y traicionando
la ley del filibustero,
no reclaman el rescate
y rehuyen el combate.

Cuando los piratas son hombres enamorados
de una piel que huele a jazmines, rompen promesas
con sus hermanos de ayer
y huyen al amanecer
rumbo a un puerto que aún no ha puesto precio a su cabeza.

Marchando una de piratas...
Nadie doblegó su espada
y bastó una mujer hermosa
para cortarles las alas.

No hay historia de piratas
que tenga un final feliz.
Ni ellos ni la censura
lo podían permitir.
Por la espalda, en una esquina,
gente a sueldo los asesina.

Sàlvia los 7:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

24.1.17

Jugamos con la nieve y la poesía / Juguem amb la neu i la poesia


Per als xiquets i joves la neu és igual a joc -i per alguns adults també-. Esquiar, lliscar-se sobre la neu en trineu, tirar-se boles, patinar sobre el gel i fer ninots de neu, com aquest que juntant tots els flocs de neu del nostre voltant i barrejant-los amb poesia, hem fet al pati del blog.

Un poco de nieve aquí,
un poco de nieve allá,
un poco más por arriba
y un poco más por detrás.

¡Ya esta hecho! ¡Qué alegría!
Si parece un gran señor
con sombrero, zanahoria,
con bufanda y un reloj.


Desconeixem l'autoria del poema. La il·lustracó d'Elina Repkina.
Sàlvia los 11:40 p. m. Cap comentari:
Comparteix

23.1.17

Que te devuelvan el tiempo de los lunes... con poesía



Adoración nocturna
(Ana Merino)

Que te devuelvan el tiempo de los lunes
y los hagan festivos en tu agenda
para que la semana no te pese tanto
y puedas sentir los dientes de las calles
mordisquear con ternura
el último tramo del domingo.

Que te devuelvan las horas de los lunes
y las puedas guardar entre las sábanas
para que la ciudad se duerma en tu regazo
y se llenen de ti los que te miran.

Que te traigan el ritmo de los sueños
y los puedas bailar,
que la luz de tu abrazo
se guarde algún secreto.

Que los lunes se aprendan
de memoria tu cuerpo.
Que no le falte nada a tu universo
porque el dios de la noche
el lunes descansó
para esperarte.

La il·lustració és de Jeremy Forson.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

22.1.17

The Sad Sliced Onion: un poema ple de plors, en anglès


Vinga, anem a practicar un poc d'anglès amb una simpàtica poesia, plena de llàgrimes per culpa d'una gran ceba... coses de cuiners i de la poesia.

The Sad Sliced Onion

Once there was an onion.
The cook sliced it
And the cook began to cry
Boo! Hoo! Hoo!

The mother came to comfort the cook
And as she leaned over the sliced onion
The tears splashed from her eyes
Drip! Drip! Drip!

Then the father arrived
To comfort the mother
And he began to cry
Mrump! Mrump! Mrump!

The little boy came to comfort the father
And when he came near the onion
Tears rolled down his cheeks
Wah! Wah! Wah!

And they all cried
Boo! Hoo! Hoo!
Drip! Drip! Drip!
Mrump! Mrump!
Waaaaaaaaaaaaah!
All over an onion.

La il·lustració és de Clara Song.
Sàlvia los 1:06 a. m. Cap comentari:
Comparteix

19.1.17

Fran Pintadera guanya el XIV Premio de Poesía Infantil Luna de Aire



Felicitem a Fran Gonzálbez Tenorio -Fran Pintadera- per ser guardonat amb el XIV Premio de Poesía Infantil Luna de Aire del CEPLI. Retrato de la familia Pinzón és un poemari que, segons el jurat, destaca pel seu...

hilo conductor, a partir de la familia Pinzón, en el que se mezclan haikus y otro tipo de poemas muy bien construido, con muy buena estructura, toques de humo y uno uso lúdico de la poesía
 El llibre serà publicat per l'editorial SM el proper mes de juny -ja tenim ganes de llegir-lo- i serà il·lustrat, com tots els altres llibres de poesia infantil guardonats amb aquest premi, per un jove artista de la Facultat de Belles Arts de la UCLM.

Aquest any s'han presentat 173 poemaris de diferents llocs d'arreu del món. Us recordem que el premi està valorat en 3.000 euros. El Jurat, presidit per la Vicerrectora Mª Ángeles Zurilla, l'han format Paloma Jover (editora ejecutiva de LIJ del Grupo SM), Cristina Falcón (escriptora), Carlos J. Martínez (Vicegerent UCLM, campus de Cuenca), Carmen Utanda (professora de la UCLM), Ángel L. Luján (professor de la UCLM i crític literari) i Pedro C. Cerrillo (director del CEPLI, crític literari i catedràtic de la UCLM), actuant de secretari José Antonio Perona (director tècnic del Servicio de Publicaciones de la UCLM)

En espera de poder llegir el llibre, us deixem amb aquest preciós cal·ligrama de Fran Pintadera sobre la pluja.


 llueve
y llueve del todo
se hacen grandes los charcos
se inundan los barrios de cuando pibe
gota                          a                          gota
se
van
sin
ser
adiós
los
días
grises

Podeu anar ja creant els vostres poemaris per a presentar-los a la propera convocatòria d'aquest important premi de poesia infantil. Mentrestant us invitem a gaudir de tota la bona poesia infantil que trobem a la col·lecció Luna de Aire -per cert, molt recomanable per a les biblioteques escolars i les biblioteques infantils- per tal d'anar fomentant la lectura de poesia entre els xiquets i xiquetes.
Sàlvia los 11:08 a. m. Cap comentari:
Comparteix

18.1.17

En Joan no volia jugar i els vídeo-jocs el van atrapar: cançó de Toni Giménez



En Joan no volia jugar és una  cançó de Toni Giménez que té el seu temps, però que està de plena actualitat. És el que passa quan els xiquets i xiquetes queden atrapats pel jocs digitals o la televisió... tot té el seu temps i el seu equilibri: hi ha temps per llegir, per pintar, per jugar al carrer, per als vídeo-jocs, per estar amb els pares, per estudiar, per escriure poemes, per escoltar música, inclòs hi ha -o deu haver-hi temps- per avorrir-se.

En Joan no volia jugar
(Toni Giménez)

En Joan no volia jugar,
només mirar el televisor
i el televisor se'l va empassar.

Això és un conte, amics meus,
però és una gran realitat,
la «tele» ens menja el cervell
i a tots ens fa molt de mal.

En Joan no volia jugar,
només mirar el televisor
i el televisor se'l va empassar.

Ara tenim vídeo-jocs,
jocs de matar i destruir.
A mi m'agraden altres jocs
que ajuden a construir.

La il·lustració és de Louie Zong.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

17.1.17

Haikús para juguetes / Haikús per a joguines



 Hi ha pocs haikús infantils i hui hem fet una selecció, a més, de haikús sobre joguines. Ens sembla genial i una bona mostra per a que els xiquets i xiquetes s'animen a crear els seus propis haikús. Què tal si pensen en la joguina preferida que els han regalat a Nadal i escriuen un haikú a classe? Vinga, llegiu i animeu-se a crear-ne!

Podeu trobar-ne més al llibre de Christian Estevez, Haikus para juguetes.

El oso

Como las nubes
siempre esponjoso
para mis noches

*

Carro

Ruedas que giran
veloz por las estrellas
con bellos  destinos

*

La pelota

Rueda y bota
dulcemente eterna
hacía mis manos

* 

Muñeca

Trenzas bicolor
en el viento
mientras juega

*

Sonaja

Murmullo tierno
en bella voz del cielo
y dulce aliento

*

Pato

En el mar canta
su eterna alegría
todos los días

*

Globo

Vuela muy alto
en el cielo inmenso
de lindas nubes

*

Tren

En los vagones
del sublime ensueño
de mi sendero

La il·lustració és de Quentin Gréban.

Sàlvia los 4:19 p. m. Cap comentari:
Comparteix

16.1.17

Sota la pluja, riures i poemes en record de la infància



Sota la pluja i el paraigües de colors anem jugant i botant pels bassals. Sota la pluja... tornem a la infància, a riure's sense saber e per què, a parlar des del cor, a estimar sense res a canvi, a sentir fins extrems insospitats, a viure sense pensar en l'endemà. Records que ens porta la pluja i que la poesia ens ajuda a expressar...

Sota la pluja
(Vicent Camps)

Riure com un xiquet, sense pensar
en com caurà la meua risa.
Parlar com un xiquet, sense mesurar
cada paraula amb la certesa de dir
per ser i no mai per estar.
Volar com un xiquet valent,
sota la pluja, estimant sense mida
ni guany. Tastar els efectes secundaris
de la tendresa congènita i gratuïta
del besar. Guardar en el calaix primer
dels records primers, les sensacions
viscudes i convidar a tots, a tot estar
i caure a plom sobre la vida.

La il·lustració és de YongHee Kim. 
Sàlvia los 9:00 a. m. 2 comentaris:
Comparteix

15.1.17

Shhh! Se oyen voces. Esas voces. Seràn las voces de la poesía


Shhh! Silenci. Escolteu! Quin soroll fan eixes veus. D'on surten? Sortiran de la terra? Serà el nostre interior. No sabem, però escoltem. No sabem, però llegint el poema ho descobrirem.

Esas voces
(Mª Rosa Serdio)

Voz de la tierra
ya en enero soñando
ser Primavera.
Voz de la nieve
deshaciéndose en llanto
que te conmueve.
Voz de las ramas
a volar va conmigo
por las retamas.
Voz de las niñas
se sueña mariposa
sobre las cimas.
Voz del vilano…
¡Sopla! ¡Vente conmigo!
¡Dame la mano!
Todas las voces
van cruzando los aires
que tú conoces.

La il·lustració és de Mar Azabal.
Sàlvia los 2:48 a. m. 2 comentaris:
Comparteix

14.1.17

Poéticous: xarxa de poetes i poesia



Poéticous és una xarxa de poesia que ens invita a participar amb els vostres poemes.

Poéticous te ofrece los recursos para que compartas tu poesía en una comunidad de amantes de la literatura y para que muestres tu obra en un espacio diseñado para enfatizar la belleza. El sitio cuenta con una extensa selección de los mejores poemas y relatos escritos en español e inglés por los grandes maestros de la lengua, lo que nos convierte en el destino diario de escritores, maestros, estudiantes, y lectores en general que nos visitan para descubrir y disfrutar del arte del verso.
Poetes molt reconeguts, poetes de moda i poetes totalment desconeguts que ara tenen una magnífica plataforma per a compartir els seus versos. Podem trobar també poemes infantils, com aquest d'Elizabeth Bujakiewicz


La boda de Don Repollo y Doña Espinaca
(Elizabeth Bujakiewicz)

¡Ay que loco, se va a casar un repollo!
¿Quien es la afortunada?
Doña Espinaca.

Al pobre rabanito
lo eligieron de padrino,
y a Doña Mandarina
lo pusieron de madrina.

Todas las lechugas
tapando sus arrugas,
y vino Don Ajo
quien no podía estar abajo.

El cura zapallo,
esperando en el altar,
para el colmo las bodas
a las cebollas hacen llorar.

¡Atención todos
que ahí vienen los novios!
Oyendo a las acelgas
tocando en las orquestas.

Los tomates avergonzados,
se pusieron colorados,
y estaba el muy gil
Don Perejil.

La tía Laurel
de luna de miel,
quien sintió su ausencia
fue Doña Berenjena.

Todos contentos
formaron cortejo,
se fueron en carroza
con diez zanahorias.

Llegó don Pepino
y trajo el vino,
y dos cerezas
trajeron cerveza.

La piña colada
lo tomó la manzana,
Y doña Remolacha
se puso borracha.

Todo fue una locura,
de eso no queda duda
y aunque Don Ajo
se quedó sin dientes,
vivieron felices por siempre. 

La il·lustració és d'Aitch.

Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

13.1.17

¿Así que quieres ser escritor? Poesía de Charles Bukowski


¿Así que quieres ser escritor?
 (Charles Bukowski)

Si no te sale ardiendo de dentro,
a pesar de todo,
no lo hagas.
A no ser que salga espontáneamente de tu corazón
y de tu mente y de tu boca
y de tus tripas,
no lo hagas.
Si tienes que sentarte durante horas
con la mirada fija en la pantalla del ordenador
o clavado en tu máquina de escribir
buscando las palabras,
no lo hagas.
Si lo haces por dinero o fama,
no lo hagas.
Si lo haces porque quieres mujeres en tu cama,
no lo hagas.
Si tienes que sentarte
y reescribirlo una y otra vez,
no lo hagas.
Si te cansa sólo pensar en hacerlo,
no lo hagas.
Si estás intentando escribir
como cualquier otro, olvídalo.
Si tienes que esperar a que salga rugiendo de ti,
espera pacientemente.
Si nunca sale rugiendo de ti, haz otra cosa.
Si primero tienes que leerlo a tu esposa
o a tu novia o a tu novio
o a tus padres o a cualquiera,
no estás preparado.
No seas como tantos escritores,
no seas como tantos miles de
personas que se llaman a sí mismos escritores,
no seas soso y aburrido y pretencioso,
no te consumas en tu amor propio.
Las bibliotecas del mundo
bostezan hasta dormirse
con esa gente.
No seas uno de ellos.
No lo hagas.
A no ser que salga de tu alma
como un cohete,
a no ser que quedarte quieto
pudiera llevarte a la locura,
al suicidio o al asesinato,
no lo hagas.
A no ser que el sol dentro de ti
esté quemando tus tripas, no lo hagas.
Cuando sea verdaderamente el momento,
y si has sido elegido,
sucederá por sí solo y
seguirá sucediendo hasta que mueras
o hasta que muera en ti.
No hay otro camino.
Y nunca lo hubo.

La il·lustració és de Lorenzo Mattotti.
Sàlvia los 9:00 a. m. 2 comentaris:
Comparteix

12.1.17

Calla, escolta, aprèn, estudia,... estresant educació: poesia de M. Dolors Pellicer


De vegades els adults no se n'adonem de la pressió que fem sobre els xiquets i xiquetes amb aquests plans educatius tan canviants i competitius que tenim. Estudia, examen, fes els deures, aprèn la lliçó, no et moguis, espavila... Ufff! On queda això de aprendre jugant, d'aprendre amb il·lusió? De vegades en lloc d'encendre interès el que fem és apagar-lo. No, això no està bé.

Calla
(M. Dolors Pellicer)
Calla, escolta, fes faena,
espavila i no t’encantes
que demà hi haurà control.
Caldrà fer-lo en tres quarts d’hora
tant si es vol com si no es vol.
Ara suma, ara resta,
fes aquesta divisió.
Obre el llibre i no remugues,
vés mirant-te la lliçó,
que qui xarra poc avança
i pot rebre bonegó.
Deixa això, que ara no toca.
Després has de repassar.
L’assemblea pot quedar-se
per demà o despús-demà.
Al final et daré un sufi
o un insufi matisat,
que en qüestió de posar notes
file prim i mesurat.

La il·lustració és de Beatriz Martin-Vidal.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

11.1.17

Versos encadenats / Versos encadenados



Vinga, hui toca jugar amb els versos encadenats i aquests de la mona tal vegada no els coneixeu:

La mona en la vara.
La vara en la estera.
La estera en la cama.
La cama en la pieza.
La pieza en la casa.
La casa en la esquina.
La esquina en la plaza.
La plaza en mi pueblo.



La il·lustració és de Melinda Sóvári. 
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

10.1.17

Versos refredats! / Versos resfriados!


És temps de refredats, de grip, i no es lliura ni Déu, ni els poemes... uns versos si es remullen amb la pluja també es refreden. No s'ho creeu? Llegiu el següent poema i ho comprovareu. Versos refreeedats... Atxús! Atxís! Atxàs!

Bajo la lluvia
(Ana Muela Sopeña) 

Los poemas se resguardaban
de la lluvia,
bajo una marquesina de autobús.
No querían enfriarse.

De pronto la marquesina
se rompió,
los poemas empezaron a mojarse
y se acatarraron.

Los poemas tosían y tosían
y nadie lograba
que dejaran de toser.

La il·lustració és de Trini García.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

9.1.17

Lorca. Un poeta en Nueva York, de la poesía al cómic

Quin goig poder llegir un còmic com aquest! Fa molt poc que s'ha publicat Lorca. Un poeta en Nueva York, obra del dibuixant valencià Carles Esquembre i que està editada per Panini Comics.




Un llibre amb 152 pàgines en blanc i negre que mostra una original visió de l'estansa de Federico García Lorca a Nova York, que arreplega les seues passions i obsessions per mig del seu epistolari i els testimonis dels qui el varen seguir en aquesta aventura -1929-.

Federico García Lorca es probablemente el poeta español más universal de todos los tiempos. Un genio total que dominaba muchas disciplinas artísticas; músico, poeta, dramaturgo, dibujante... En el verano de 1929 viaja a Nueva York y es testigo directo del final de los felices años veinte. No imagino mejor escenario para situar a un personaje como Lorca durante aquellos días convulsos.

Un interesant llibre per apropar-nos a una de les facetes de García Lorca, sobretot al joves. Ens agrada aquest projecte còmic-poètic. Us deixem amb un tastet del llibre:


Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

8.1.17

Refranys hivernals de la neu


De nou l'hivern, de nou el vent, les boires, la pluja i la neu; de nou el fred s'ensenyoreix del temps. Fred i neu tot en un. I el nostre refranyer sempre a punt per recordar-nos la saviesa popular sobre la la neu -com ja hem vist al blog en un altre post de refranys de la neu- i el bé o mal que produeix, sobretot al camp.

Refranys hivernals sobre la neu:

A la neu de març tots els vents li són contraris
A la panxa del bou ni neva ni plou
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
A on n'hi ha neu no hi aneu
A punt de neu
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
A sant Anton, la neu ja té cames
A torrar neu!
A Tots Sants, neu en els alts
Aigua de desembre, és neu sempre
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
Aire de baciver, la neu al darrer
Això són neus d'antany
Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
Amb neu de gener, cap any és groller
Any d'abelles, any de neus
Any d'avellanes, any de neu
Any de neu, any d’olives
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
Any de neu, any de gra
Any de neu, any de moc
Any de neu, any d'oli
Any de neus tardanes, any de pedregades
Any de rosada, any de forment
Any de rovellons, neu fins als collons
Any de set nevades, blat per les teulades
Blanc com la neu
Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Bona és la neu quan ve al seu temps
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundor
Créixer com una bola de neu
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
Cel aplomat, neu a muntanya


Cel de panxa de burra, neu segura
Com de neu fosa
Com era de neu, es desfeu
Créixer com una bola de neu
Cuidar-se'n com les neus d'antany
De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
De l'any de la neu
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre, gelat i nevat
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
Després de la gelada, ve la nevada
Dia de sol, vespra de neu
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El fred i la neu no es queden al cel
El març marcejava i l'abril aigua nevava
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
En temps de neu, un all val com un cavall
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Ésser blanc com la neu
Febrer, neu en darrer
Fer-se com una bola de neu
Fondre's com la neu
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred i neu, per Sant Andreu
Fredeluga per l’octubre, neu segura
Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Hivern de gelades, collita assegurada
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de gener tot l'any va bé
La neu de l'Advent, gela fàcilment
La neu de Nadal de femada val
La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
La neu, pel qui la veu
Les rosades aturen les nevades


Marinets sobre gelada, pluja o nevada
Moixons arramadats, neu pels serrats
Nadal nevat, anyada de blat
Nadal nevat, cara de gat
Nadal nevat, estiu regalat
Nadal nevat, maig regalat
Nadal nevat, primavera regalada
Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
Neu en terra, borrasca en mar
Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
Nevar a l'agost
Nevar con si caigueren tovallons
Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
Ni plou ni neva
No hi ha Candelera sense neu ploranera
Pasqua nevada, primavera gelada
Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
Per la Candelària, neu o aigua
Per Nadal moquina i neu per veïna
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
Pluja al pla, neu a la muntanya
Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
Si plou en juliol, hivern de neu
Si tenim oli i pa, ja pot nevar
Sol i neu, riquesa del pagès
Tan fred com neu
Tinc els peus com la neu
Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
Val més una bona nevada que una bona plujada
Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu


Podeu llegir molts més refranys sobre la neu al blog Refranyer Temàtic de Víctor Pàmies. Tal vegada també us interessaran els refranys de l'hivern, els refranys del mes de gener i els refranys de sant Antoni que podeu llegir en aquest mateix blog.

Les il·lustracions són de Cathy Horvath.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

7.1.17

I seguirem empenyent.. l'any amb il·lusió i poesia



I seguirem empenyent
(Joan Josep Roca Labèrnia)

Haurem d'encetar camí,
sense pressa ni equipatge,
el viure és un paisatge
que pren color a la nit.
Parlarem del noble sol,
tan amable i amatent
de la inconeguda gent,
de l'alegria i el dol.
I seguirem empenyent
un nou any entre clarianes,
entre noves sensacions.
Escriurem uns versos nous,
entre desitjos i ganes,
per somiar eternament. 


Així com diu el poema: continuarem, en aquest 2017, empenyent per a que cap il·lusió ni cap vers quede en sac buit. Empenyem amb força. Acompanyeu-nos!

La il·lustració és d'Elena Odriozola.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

6.1.17

Reyes Magos... no para todas / Reis Mags, no per a totes



 Ai, de vegades els Reis Mags no estan molt encertats en els seus regals i a la fi acabem pensant que... millor que no vinguen. Esperem que no us hagi succeit el mateix i no acabeu pensant com el personatge del següent poema:

Reyes Magos
(Antonio de Padua Díaz)

Me han traído los Reyes:
Dos lavadoras, una de color y otra de blanco,
cuatro chalecos de lana que me han deslomado en los enjuagues
y doblar ropa y más ropa, malamente seca
tras días y días de lluvia,
quitar el polvo, en lugar de caramelos
y guardar, después de mucho repasarlos,
los malditos papeles de los bancos,
en vez de la caja roja de bombones.
Así que no volveré a limpiar
mis negras botas la noche de Reyes.

La il·lustració és d'Eric Bowman.
Sàlvia los 6:00 p. m. Cap comentari:
Comparteix

Reis Mags i Pare Noel, emparentats? / Reyes Magos y Papa Noel, emparentados? Poesía de Alex Nogués


A què no ho sabieu? A què desconeixieu que els tres Reis Mags i el Pare Noel estaven emparentats? Gràcies a aquest poema podem desvetllar el misteri... per això els quatre ens porten regals! Ai, caramb, quina sorpresa!

Noches de Reyes 
(Alex Nogués Otero)

Dicen que en realidad
Melchor monta un caballo,
Gaspar un camello vago
y Baltasar una cebra, ¡qué raro!
Pero aún lo es más saber
que había un cuarto Rey Mago,
cuyo nombre se ha olvidado
o mejor dicho ha cambiado.
Tras adorar al niño,
bajo de su elefante,
dejo a un lado el turbante,
atrás el desierto ondulante
los oasis, las palmeras,
sus costumbres viajeras
y se mudó a un lugar
cubierto de nieve,
repleto de duendes,
de renos valientes,
de trineos que vuelan
Ho, ho, hos, chimeneas.
Desde entonces,
los niños buenos duermen
y reciben regalos, ¡qué suerte!
cada veinticinco de diciembre
y el seis de enero del año siguiente.
La il·lustració és d'Ingela P Arrhenius.
Sàlvia los 8:30 a. m. Cap comentari:
Comparteix

5.1.17

Ya vienen los Reyes... esta noche, cargados de poesía / Ja venen els Reis Mags... nit màgica d'espera


Ja venen els Reis Mags, ja estan ací! Les gran ciutats i els poblets els donen la benvinguada. Cavalgates de Reis per tot arreu i ells tres, majestuosos, saludant a tothom, amagant el secret dels que ens portaran per la nit... i milers d'ulls infantils atrapats en el seu secret.

Ja venen... rebem-los com cal, amb poesia.

Hoy vienen los Reyes Magos
y yo no me dormiré,
estaré muy calladito
y los esperaré.

Ellos llegarán muy tarde
y entrarán por la ventana.
¡No importa que esté la reja!...
¡Ellos sabrán quitarla!

Dejarán los regalitos
puestos por toda la casa
y cuando lleguen las ocho
y todos nos levantemos
encontraremos los sueños
colgados en las ventanas.
( María A. Domínguez)

La il·lustració és de Corinne Bittler.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

4.1.17

Carta poètica als Reis Mags, de Dani Espresate



Segur que ja heu escrit la carta a Ses Majestats el Reis Mags d'Orient i, donem per sentat, que entre els vostres desitjos haureu inclòs molts llibres per a regalar i també llibres de poesia infantil i juvenil. Tot allò que demanem es pot complir si s'hem portat molt bé -segur que si-, però de vegades s'oblidem d'incloure el més important, allò que no podem comprar, adquirir, però que està a les nostres mans poder regalar.

Això és el que ens recorda que devem regalar, aquest dia i tots els dies de l'any, el nostre amic i poeta Dani Espresate.

Carta als Reis Mags
(Dani Espresate)

Estimats Reis Mags, coma,
Aquest any heu de saber,
que no vull jocs,
ni vull res.

No vull llibres de gripaus
ni cap joc que es jugui amb daus.
No vull colors, ni cap cosa
que a casa pugui fer nosa.
(espera que no tinc tinta,
agafo un boli: aquest pinta)

Jo vull per aquest Nadal:
que la gent sigui feliç,
que tothom tingui un regal,
gran, mitjà o molt petit.

Que tothom tingui vacances,
que la gent mengi calent,
que ningú dormi a una plaça,
que tots siguem bona gent.

Que el món sigui una gran casa,
on tots convivim en pau
sent feliços i amables:
Gràcies Reis, adéu-siau!

La il·lustració és de Nuri Ann.
Sàlvia los 9:00 a. m. Cap comentari:
Comparteix

3.1.17

Poesía mnemotècnica para recordar los meses del año / Poesia mnemotècnica per recordar els dies dels mesos de l'any

Calendari 2017, il·lustració de Jelena Brezovec

Ara que acabem d'encetar 2017 tenim un recurs poètic i mnemotècnic per aprendre quants dies tenen cadascun dels mesos de l'any.

Treinta días tiene septiembre, 
Abril, junio y noviembre.
Todo el resto tiene treinta y uno. 
No febrero, es diferente, 
tiene veintiocho días, está bien. 
Febrero en año bisiesto tiene veintinueve

Un autor gal·lès afirma que ha descobert els orígens medievals del vers. Sembla ser que una rima que molts consideraven tan nostra ve de la Pèrfida Albion, d'una adaptació d'un vers anglès que data de 1425, en plena Edat Mitjana.


La clau de les seves orígens antics està en dos transcripcions de la rima, una guardada a la Biblioteca Nacional de Gal·les a Aberystwyth i l'altra a la Biblioteca Britànica a Londres. Aquestes transcripcions les va descobrir l'investigador gal·lès Roger Bryan mentre treballava en la segona edició d'un llibre sobre mnemotècnia.

El primer rastre del poema  es troba en una obra manuscrita de principis del segle XV, concretament datat en 1425, un còdex escrit en pergamí que és part de la Col·lecció Harley del museu britànic i que mostra una llista amb els mesos de l'any en el calendari julià, amb anotacions sobre efemèrides de sants.

A sota de la taula, el famós vers, i de la següent manera:

Thirtey days hath November, Aprile, June, and September: Of twyecescore-eightt is but eine, And all the remnante be thrycescore-eine.
Sàlvia los 2:42 p. m. Cap comentari:
Comparteix
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Poemedició

La meva foto
Sàlvia
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.