Us desitgem a tots i totes un feliç solstici d'hivern, que el fred no aplegue mai als vostres cors, que la neu caiga flonja sobre els versos, que la pluja en enxope de poesia, que el vent escampe per tot arreu la veu dels poetes, que la boira joganera ens amague esquinçalls de paraules.
Obrim la porta al fred i encenem les llums de Nadal.
El fred
El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta:
¡Vés-te’n fred!”.
I el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida:
“!Vés-te’n fred!.
I el fred se’n va.
La il·lustració és de Sarolta Szulyovszky.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada