Bufa el vent i arrossega la tardor que poc a poc va enlairant-se entre gotes de pluja i rebolica de fulles. Bufa el vent i ens porta poesia.
Passa vent
Passa vent, cosa sinistra
qui et pogués mai deturar!
Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular.
*
Truquen amb mà forta
(Maria Martorell)
Truquen amb mà forta
qui truca la meva porta?
El vent, el vent,
el vent furient!
*
El vent
Veure el vent despullant plàtans
sense motiu ja és un calfred,
i si ens atrapa al vespre un xàfec
sota els balcons plora un barret.
La il·lustració és d'Anna Golub.
ResponEliminaNo té pressa
No té pressa el ventijol
en enllestir el seu viatge,
no porta cavall ni patge
ni demana per a ell sol.
Com les fulles allargassen
aquest fet del davallar,
en un llit han de restar
fins que la fredor les guanye.