Sempre els contraris es poden complementar. Sortosament no tots som iguals i junts, amb la unió de les nostres peculiaritats i diferències, podem ajudar-nos i tirar més fàcilment endavant. Si hi ha dos contraris ben exemplars i complementaris són la Lluna i el Sol, la nit i el dia. Tots dos fan la nostra jornada, ambdós són ben diferents, però complementaris.
I, com podem comprovar en aquest poema, s'ajuden: la Lluna té fred en aquestes nits de tardor i el Sol l'escalfa. Què bonic!
La Luna i el Sol
(poema popular)
La reina Luna está helada.
Su manto es muy fino.
Se tapa, se arropa...
¡Nada!
El rey Sol toma sus manos,
sus manos heladas,
y le pone un manto
de piel y de lana.
La Luna sonríe
toda abrigada.
La il·lustració és de Marion Arbona.
ResponEliminaSi he de triar
Si he de triar,
per al meu condol,
no em doneu el sol,
mai, em diu on va,
doneu-me la lluna
quan puja encisera,
noble tafanera,
sempre inoportuna.
Si he de triar,
avui, vull el sol,
haig fred al cor,
no vaig més enllà.
La lluna m'escanya,
em demana vol,
després, com s'enfada
dient: No hi és tot!