Pàgines

29.9.16

Se pasea el caracol, se pasea sin el sol... poesia d'Hugo Molina Viaña



Amb la pluja de la tardor els caragols han sortit per tot arreu. Per a ells és una festa que esperen gaudir per molt temps. Nosaltres, que ens agrada la tardor i els caragols, també gaudim de la pluja, però amb poesia, que sempre és més bonic.

Caracol arquitecto
El caracol arquitecto
anda paciente en el campo
llevando sobre sus hombros
de sol a sombra su casa.

Obrero desde muy niño
fabrica finas paredes
y arma sin vigas el cuarto
con un techo en espiral.

Ese su palacio leve
tiene vitral de rocío.
Dos bujías en su frente
encienden desde la aurora
la dulce vida campestre
que huele a pasto y retama.

Caracol, el arquitecto
como persona educada
camina con cuidadito
y no lastima la yerba.

La il·lustració és de Marie Desbons

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada