Canción de opósitos, de Luis Alberto Cuenca

Som opositors, discordants, pensatius, contradictoris. No, no som plans ni unidireccionals. Dels conflictes continus surt la creació i això ens agrada, també amb la poesia.

Canción de opósitos

(Luis Alberto de Cuenca)

¿Norte o sur? ¿Aventura o biblioteca?

¿Rencor o amor? ¿Coraje o cobardía?

¿Dios o Diablo? Piénsalo y decídete

cuanto antes. La vida va trazando

signos confusos dentro de tu cuerpo,

y se han fundido viejas conexiones

que se consideraban infalibles.

Piénsalo bien. El mundo da sus vueltas

cada vez más deprisa. No hay quien siga

su ritmo. No hay quien pueda sustraerle

un solo instante para decir alto

y claro, sin la más mínima duda,

mirándote al espejo, estas palabras:

"Norte y sur, aventura y biblioteca,

rencor y amor, coraje y cobardía,

Dios y Diablo, todo al mismo tiempo".

Ñes il·lustracions són de Catrin Welz-Stein.

Lagartija: un haiku corretea por la pared

Ocurrencia

(Diego Colomba / Masha Dudar, il.)

La lagartija

como un recuerdo súbito

trepa en el muro.

Gata poeta?

Irrumpe una gata en la mesa de trabajo

con su melodía de pelos y minutos.

¿Tiene alma el tiempo?

Ella la tiene

sentada en su país internacional

de centímetros cuadrados:

tiembla mientras le saco una foto

al lado de las chucherías

desparramada entre el esplendor

de los tristes lápices.

Años rápidos que pasan con la cola

parada

ternura de la lengua en la certeza

de lo que escribe.

(Lisi Turrá / Jessica Petrie, il.) 

Receta para un beso: soneto de amor para enamorados de la poesía

Receta para un beso

(Manuel Boix)

Póngase un delantal de fantasía

y busque un recipiente enamorado.

Eche un tallo de amor recién cortado

y un ramo de ternura y armonía.

Ponga picadas seis hojas de poesía

el ansia de un recuerdo muy amado

una pizca de sueño perfumado

el alma entera llena de alegría.

Y con un cucharón dulce y vehemente

eche una llama de pasión callada

y deje que arda todo lentamente.

Una vez la mixtura esté lograda

colóquela en los labios suavemente

y dé ese beso a la persona amada.

La i·lustració de Susanne Draws.

Verano de sandía: versos de Pedro Mañas il·lustrats per David Sierra

A Matilda també li agrada molt la poesia de Pedro Mañas -il·lustració de David Sierra-

Els regals, en estiu o en hivern, sempre venen bé i ens agraden molt. Pedro Mañas, gran poeta i amic, junt a l'il·lustrador David Sierra, han editat en digital i han compartit entre tots els seus seguidors -sabem que són molts-, uns poemes ben estiuencs: Verano de sandía. Gràcies, Pedro i David, per compartir el vostre joc poètic i il·lustratiu amb tots els seguidors d'aquest blog.

Sabrosos versos per a degustar l'estiu, poemes que formen un llibret de poesia infantil que ens refrescarà en aquests calorosos dies.

Per poder llegir millor els poemes us recomanem que punxeu damunt de les següents imatges i s'engrandiran.

Vivir de otra manera, con la mirada de la poesía / Viure la vida amb la poesia

La vida és el que és, però de vegades sols fa falta tenir una perspectiva diferent  per a viure-la d'una altra manera. Què tal si ens netegem els ulls i afrontem la quotidianeitat  caminant cap endarrere?

Hoy comencé a vivir yendo hacia atrás,

por ninguna razón en especial,

para ver de frente el paisaje opuesto,

para meterme detrás del espejo,

para desaprender lo que distrae
o para ser de nuevo nuevo
y empezar otra vez hacia adelante

(Jorge Luján / Anna Forlati, il.)

 

Al mar, ones; a la poesia, versos

Juguem amb les ones? -il. Nick Fadaeff-

El mar festeja l'estiu amb les seues millors ones per a que tothom en gaudeixi. Ones blaves que acaben en randes blanques, ones verdes que cavalquen enfurides, ones grises que s'engronxen sota el núvols. La mar, l'estiu, les ones, el bany i els jocs. Quin plaer!

Ens deixem balancejar per les ones dels verso de los nostra amiga i poeta M. Dolors Pellicer.

Un esbart de papallones

sobrevola l’ampla mar,

ales d’aire que acaronen

espurnes d’aigua i de sal.

*

Ones que vénen,

ones que van,

un xiuxiueig

de tranquil·litat.

Vencer el dolor con alegría, con poesía... de Laura Devetach

¿Cómo vamos a vencer el dolor
si no es con la alegría?

Qué alegría
dirás.

Y yo
pondré esa cara que envidio a tanta gente
y me diré
y te diré
empecinada
y a la vez perpleja ante mí misma

pero vamos
no me vas a decir
que no existe la alegría.
(Laura Devetach)

La il·lustració és de Jo In Hyuk.

Poemes a la mar / Poemas al mar, en barcos de papel o dentro de botellas

El vaixells de paper o les ampolles amb missatges són elements que ens transporten a mons imaginaris i aventurers, també poètics. Escriure un poema i doblar el paper, figurant un vaixell, per llençar-lo al riu o al mar és tota una experiència; ficar aquest mateix poema ben embolicat dintre d'una ampolleta i deixar-lo navegar fins que trobe un lector també és una experiència molt interessant i imaginativa (qui el llegirà? que pensarà del poema? cóm s'imaginarà al poeta? ...?).

Mentrestant vosaltres aneu escrivint els vostres poemes sobre el paper, us invito a llegir un altre poema de Mario Benedetti:

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo
un grillo, un barco sin velamen, y una espiga
sobrantes de lujuria, algún milagro
Y un folio rebosante de noticias

Poner un verde, un duelo, una proclama,
dos rezos, y una cábala indecisa
El cable que jamás llegó a destino
Y la esperanza pródiga y cautiva

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo un tango
que enumerara todos los pretextos
para apiadarse a solas de uno mismo
y quedarse en el borde de otro sueño

Poner promesas como sobresaltos
Y el poquito de sol que da el invierno
y un olvido flamante y oneroso
y el rencor que nos sigue como un perro

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Poner en ella por ejemplo un naipe,
un afiche de Dios, el de costumbre,
el tímpano banal del horizonte
el reino de los cielos y las nubes

Poner recortes de un asombro inútil,
un lindo vaticinio de agua dulce
una noche de rayos y centellas
y el saldo de veranos y de azules

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

Pero en esta botella navegante,
sólo pondré mis versos en desorden
en la espera confiada de que un día
llegue a una playa cándida y salobre

y un niño la descubra y la destape
y en lugar de estos versos halle flores
y alertas y corales y baladas
Y piedritas del mar y caracoles

El mar es un azar
¡Qué tentación echar una botella al mar!

(Mario Benedetti).

Les il·lustracions són de Gabriella Barouch.

Amor, poesia de Karmelo C. Iribarren,

Amor

(Karmelo C. Iribarren)

Apenas

cuatro letras.

Y cabe tanto dentro.

Y duele tanto

cuando te dejan

fuera.

La il·lustració és d'Anna Berezovskaya.

Botánica poética: llibre de poesia infantil de Juan Lima

Mireu al vostre voltant: tot es pot convertir en poesia. Els animals, les persones, el paisatge, els objectes i, com no, també la botànica. Juan Lima té un preciós llibre de poesia infantil en el que combina a la perfecció la botànica amb la poesia, Botánica poética, publicada per l'editorial argentina Calibroscopio. Ens encanten els poemes i, sobretot, la reflexió final sobre el poeta i la poesia que hi ha en cadascun d'ells. L'ametlla, el tomàquet, la poma, la papaia... fruits de tot l'any per anar degustant-hi poc a poc, paladejant-los mentre reflexionem sobre la poesia i el paper dels poetes. Un llibre molt recomanable, no sols per als xiquets, també per als adults. Les fotografies que acompanyen als poemes són del propi poeta.

Us fiquem un tastet visual (punxeu al damunt de les imatges i es s'engrandiran, per poder llegir millor els poemes) i poètic del que podeu trobar:

Esta almendra es cálida como una casa

(huele a mazapán y a turrón)

y es mucho más suave de lo que parece

es mucho más dura

(no sé si me explico)

si uno va de visita

puede quedarse a jugar

entre sus cáscaras secas

es un pequeño refugio

donde la magia actúa

sólo día por medio

y las semillas

crecen en cámara lenta

como si no existiera

el apuro

hay casas que se siembran

y casas que se cosechan

(el poeta nos abre

la puerta imaginaria)

-Juan Lima-

Si la poesía
no se fuera alguna vez
para el lado de los tomates
solo probaríamos
ensalada de frutas

(el poeta
cuando no sueña
vuela)

-Juan Lima-

 

Refranys sobre les gavines: ocells mariners en el nostre folklore

La gavina, el temps que farà endevina

És a l'estiu quan visitem més la platja i aleshores es trobem amb les gavines. Un paisatge marí no es pot concebre sense elles. La gent que viu vora la mar les ha incloses dintre del seu refranys, com podeu comprovar:

• Gavina a la platja, mariner en terra
• Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist
• Gavina en terra, mariner passeja
• Gavina escampada, aigua o ventada
• Gavina que canta, tramuntana que arriba
• Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa
• Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar
• Gavines a l'hort, temporal al port
• Gavines cap al cel, migjorn a la terra
• Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist
• Gavines per l'horta, tanca la porta
• Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant
• Gavinots al camp, mal temps a la mar
• Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta
• L’octubre és arribat, la gavina vora el mar
• La gavina crida la tramuntana
• La gavina, el temps que farà endevina
• Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist
• L'octubre és arribat, la gavina vora el mar
• Quan la gavina fa el cargol, mestral remou
• Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta
• Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs
• Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa
• Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador
• Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja
• Quan les gavines ballen, els pescadors reposen
• Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar
• Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar
• Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta

Aquests refranys estan recopilats per Víctor Pàmies, al seu Refranyer temàtic. Si voleu trobar més refranys de l'estiu, refranys de mariners , refranys d'animals i altres al voltant d'aquesta estació podeu veure'ls en este blog.

Les il·lustracions són de Daniela Garreton.

Cançó de bressol per allitar al 'Coco' / Nana para dormir al 'Coco'

 Tots els pares i mares sabem lo difícil que és de vegades dormir als fillets/es. Les cançons de bressol són fantàtiques per allitar-los. Hi ha un bon grapat, però hui volem compartir amb vosaltres aquesta, de Gloria Fuertes, que ens sembla genial perquè és el 'Coco' el que no pot dormir, al revés del que habitualment sol aparèixer en este tipus de cançonetes.

Duérmete, Coco

que viene el niño

que lleva a los Cocos

que duermen poco.

Ea, ea, ea,

que si el Coco no se duerme

se me marea.

Duérmete, Coco

que viene el niño

y despierta a sus padres

y a su vecino.

Ea, ea, ea,

que si el Coco no se duerme

se me marea.

Duérmete, coco,

descansa un poco,

que pronto viene el niño

silbando como un loco.

(Hace poco venía el Coco

para asustar a los niños traviesos.

Hoy hay niños que asustan al Coco.

no seas tú uno de esos). 

Les il·lustracions són de Bonnie Leick.

Reflexions al voltant de la lectura infantil i de la poesia / Reflexiones alrededor de la lectura infantil i de la poesía: 'La pluma roja'

Per molt que insistim en explicar la importància que té la lectura entre els xiquets i xiquetes, incloent la lectura de poesia, el número de lectors infantil no creix com caldria. És veritat que cada vegada hi ha més lectores i lectors infantils, però trobem que hi ha encara molts d'ells/es que no lligen més que per obligació al col·legi. Ara, quan venen les vacances d'estiu, aquests últims deixen de llegir, fan un atur total. Quan tornen al col·le en setembre estan en blanc.

A tothom ens agraden les vacances per a descansar i no per a continuar fent feina. L'estiu és per a relaxar-se i carregar les pil·les. Si omplim de deures els dies de vacances la retornada serà dura. Un estiu per a jugar, fer excursions, banyar-se, dormir durant més temps, refrescar-se amb els gelats, passejar, etc. Un estiu per fer tot allò que la resta de l'any no ens permet fer per manca de temps. També llegir, clar. Però llegir allò que ens agrada, sense cap imposició. Llegir pel gust de llegir, sense tenir cap criteri més que el seu, sense fer fitxes i resums, sense controlar la velocitat lectora. 

Tal vegada els adults no comprenem que por molt que els digam i ens cansem de repetir que la lectura és molt important per a ells/ells, per al seu rendiment acadèmic, per a créixer i madurar millor, fins que ells no ho comproven, fins que de debò no els entre el cuquet per la lectura, fins que no s'ho passen tan requetebé que després de llegir un llibre en busquen altre per a continuar llegint... fins que realment la lectura no forme part de les seues vides, com un joc més, com una manera de cobrir la seua curiositat, fins eixe moment no seran lectors. La nostra tasca d'adults és apropar-los a la lectura, obrir-los i donar-los a conéixer molts camins lectors.

A l'estiu regalem llibres, acudim a les biblioteques, descobrim junts nous autors, noves lectures. És com un mapa del tresor i cal seguir les pistes per anar fent troballes. Som el que llegim, el que vivim i dia a dia ens hem d'enriquir amb noves vivències, reals o literàries. A més i més bò, millor. Incloem poesia en totes les edats. De vegades com que als adults no els agrada -sobretot perquè no la coneixen i no han jugat amb ella- no la recomanen als menuts. No rebutgem la poesia per la nostra ignorància. Aprofitem per apropar-se a ella amb els llibres i poemes infantils; us encantaran.

Un poc d'açò que estem xerrant-vos és el tema del llibre La pluma roja, de Teresa Novoa, un preciós llibre poètic il·lustrat que ens serveix per adonar-se'n de la importància que un poema pot tenir en la nostra vida, arrelant-se ben a dintre i germinant quan menys ens pensem. Un cant a la imaginació poètica i a les relacions familiars. Està editat per Nostra i per Planeta Agostini. Molt recomanable.

Targetes poètiques amb poemes escalonats / Tarjetas poéticas con poemas escalonados

Tot preparat per a crear targetes poètiques -il·lustració d'Eren Dedeleroğlu-

Us proposem fer uns senzills poemes dintre d'une targetes per a repartir entre els amics i familiars. Per a crear el poema tan sols cal que busqueu una frase que us agrade i l'escriviu engrandint-la o enxiquint-la afegint o llevant una paraula. POdem inventar-se la frase o copiar-la del nostre lllibre preferit. Per exemple:

Las
Las vaciones
Las vacaciones son
Las vacaciones son para
Las vacaciones son para disfrutar
Las vacaciones son para disfrutar del
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los amigos
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los amigos, con
Las vacaciones son para disfrutar del tiempo en compañía de los amigos, con poesía


Les vacances són per a gaudir del temps en companyia dels amics, amb poesia
Les vacances són per a gaudir del temps en companyia dels amics, amb
Les vacances són per a gaudir del temps en companyia dels
Les vacances són per a gaudir del temps en companyia
Les vacances són per a gaudir del temps en
Les vacances són per a gaudir del temps
Les vacances són per a gaudir del
Les vacances són per a gaudir
Les vacances són per a
Les vacances són per
Les vacances són
Les vacances
Les

Us fiquem un altre exemple:

Redonda
Redonda luna
Redonda luna, blanca
Redonda luna, blanca luz
Redonda luna, blanca luz, poema
Redonda luna, blanca luz, poema hechizado 

Rodona lluna, blanca llum, poema encisat 
Rodona lluna, blanca llum, poema   
Rodona lluna, blanca llum 
Rodona lluna, blanca
Rodona lluna
Rodona        

Quan ja tingam el poema creat, l'escrivim en una cartolina tamany quartilla -A5- i per l'altra banda fiquem una il·lustració o la creem nosaltres també. Queden genials aquestes targetes postals amb 'poemes escalonats'. També podem incloure el poema dins d'una il·lustració i al darrere ficar l'adreça de la persona a qui la regalem:

Ara sols ens resta anar regalant-les. Poemem a l'estiu. A qui no li agrada rebre una targeta d'aquestes?

Soy un Sol... vienes conmigo a poemar?

Diumenge d'estiu, el Sol llueix amb tota esplendorositat. Però si no cuidem el nostre entorn, la nostra atmosfera, acabarà per fer-nos mal bé. Cal tenir cura de tota la naturalesa per poder gaudir-ne nosaltres i els nostres fills.

Un poemeta sobre el Sol ve rodó ara per anar prenent consciència.

Soy... un sol

(Encarni Ruiz Vázquez)

Soy un sol
con una sonrisa
muy grande.

Soy un sol
con una nariz
redonda.

Soy un sol
con dos ojos 

brillantes.

Soy un sol
que a ti
quiere acercarse.

Soy un sol
que sale
para calentarte.

Soy un sol
con dos manos
para abrazarte.

Soy un sol
soplando nubes
para iluminarte.

Soy un sol
y en la TIERRA ...
¡Muy importante!

Soy un sol
y tú tendrás
que CUIDARME.

La il·lustració és de Moony Khoa Le. 

Sortidor d'una balena: aigua i poesia

Jonàs i Pinotxo varen ser menjats per una balena. Esperem que a vosaltres no us passi el mateix quan nedeu pel mar, però per si de cas us avisem del seu perill i de que no cal tenir por, doncs...

Balena
(Ricard Bonmatí)

Si se’t menja una balena,
no et morissis pas de por:
quan tindrà la panxa plena,
¡sortiràs pel sortidor!

Il·lustració de Marie Desbons.

Vendo, vendo, vendo: no es lo mismo vender que vendar...

Hui anem a jugar un poquet amb dos paraules homònimens i homògrafes-en castellà- i anem a buscar-les en el següent poema d'Antonio Gómez Yebra, Apa! Anem-hi a jugar venent o embenant...

Vendo, vendo, vendo

(Antonio Gómez Yebra)

Vendo, vendo, vendo,

tu no vendas nada,

vendo las heridas

que es una monada.

A una doy con yodo,

a otras, con pomada,

ninguna se abre

ni queda infectada.

Vendo, vendo, vendo,

tu no vendas nada,

te vendo una bici

que es una chulada.

Está seminueva,

y metalizada,

¡menuda bicoca:

casi regalada!

Vendo, vendo, vendo,

vendando y vendiendo

soy algo tremendo.

La il·lustració és de Merel Eyckerman.

La mosca y el mosquito se quieren casar: poesia de Gloria Fuertes

Amb l'estiu hi ha dos insectes que de dia i de nit ens molesten constantment: les mosques i els mosquits. Ara, gràcies al poema de Gloria Fuertes, ens hem assabentat que alguns d'ells volen formar una estranya parella i volen casar-se. Serà possible?

La mosca y el mosquito

(Gloria Fuertes)

Soy una mosca,

me quiero casar

con un mosquito

que sepa volar. 

- Soy un mosquito,

me quiero casar

con una mosca

que sepa bailar. 

- Soy una mosca

que sabe bailar,

y el violín 

también sé tocar. 

- Ti-ri-ri-rí,

ti-ri-ri-rá;

con mis patitas

yo llevo el compás. 

- Soy un mosquito,

ti-ti-ri-rí;

a nadie pico,

y vivo feliz.

La il·lustració és de Ryo Takemasa.