M'acompanyeu a passejar pel carrer de l'ensomni? Junts podem descobrir la gran quantitat de meravelles que perdem i retrobem, que no veiem però estan. Vinga, seguiu les petjades dels versos i endinsem-se.
Por las calles
(Graciela Genta)
Por las calles
del ensueño,
siempre me pierdo
y me encuentro;
voy con mis alforjas
llenas
de duendes locos
y versos.
¡No llevo más
equipaje!
Me basta saber
que tengo,
una sonrisa
en los labios
y un corazón
siempre abierto.
Por las calles
del ensueño,
siempre me pierdo
y me encuentro:
ven conmigo
y ya verás
me iré por la calle
calzando zapatos
de trébol bien frescos,
llevaré un canasta
de uvas rosadas
y lilas que canten
perfume de eneros;
y de mariposas
que vayan y vengan
con la miel en el vuelo.
Un día cualquiera
volveré a ser niña
y pondré en un saco
todos los recuerdos.
Tiraré a las olas
las noches sin luna
y hare con la lluvia
un collar de besos.
Un día cualquiera…
Un día… de estos.
La il·lustració és de Soju Sor.
El carrer qui em té robat
ResponEliminaAl capvespre, havent sopat,
amb la lluna a la teulada,
com no he de dir que m'agrada
el carrer qui em té robat.
Na Maria, al balcó estant,
com regala la mirada,
esbufega amb mala cara:
Ja hauries d'estar casat!
I com plou en els balcons,
als ampits de les finestres
on les mil flors s'arrengleren
posant flaires i dolçors.
Els fanals com s'il·luminen
per a encetar la nit,
com de lluny, vaig sentint crits
d'aquells nins qui em conviden
a jugar als quatre cantons,
a parar, a la corretgeta.
Na Maria, insatisfeta,
va donant lliçons a tots.