Tenim diversos llibres de poesia infantil per anar comentant-vos i volem començar per un llibret fantàstic, Lo que saben los erizos, del tàndem poètic-il·lustrat que formen Beatriz Osés i Miguel Ángel Díez, editat per Factoría K de Libros.
El poemari està format per 28 poemes que van enganxant-se uns a altres, com si estigueren cosits per un fil de sentiments, un fil que va brodant amb puntades de tendresa i malenconia. I és que la temàtica central del llibre va, justament, sobre la tristor i el plor; però no estem davant d'un llibre trist, ben al contrari. Ja hem comentat diverses vegades en aquest blog que les emocions no solen estar tractades en els llibres de poesia infantils i ens sembla que és un buït que cal anar omplint a nivell editorial. Amb este llibre de Beatriz Osés el buit va reomplint-se.
El tema en si, el plor, expressió de dolor i tristesa, trobem que és molt original cara als xiquets i xiquetes. Llegint literatura infantil sembla, de vegades, que els nostres menuts viuen en un núvol de felicitat, ple de rialles i grans somriures, de cotó-en-pèl, sense cap problema i, evidentment, això és falç. Segur que a tots ens venen a la ment les imatges recents de xiquets/es refugiats, creuant el mar en vaixells amuntegats entre els adults o en camps de refugiats o sota la violència de les bombes o explotats fent feines o... Però no cal anar-se'n lluny, cal mirar al nostre voltant i trobarem que les llàgrimes també regalimen per les galtes dels nostres xiquets i xiquetes.
Al llarg camí de la vida que enceten els infants van a trobar-se moment d'alegria i tristesa, malgrat que de vegades no se sap ben bé esbrinar quines són les causes d'aquestes emocions i la poesia, infantil o per adults, té molt que aportar en aquestes investigacions sobre els sentiments i la seua manera de manifestar-los.
El llibre parteix amb un poema, Azul, en el que una xiqueta, trista i plorosa, mira a l'espill com li rodola una llàgrima i es pregunta "dime ¿cuánto pesas?" -fent referència a les paraules de Rodari al seu diàleg en Inventant els números-. A partir d'aquest poema la xiqueta va preguntant a diferents animals i cadascun d'ells li contesta en funció de les seues característiques personals, vitals i mediambientals, el que li proporciona a la seua lectura un doble joc.
Però...
Nadie sabe...
(Beatriz Osés)
Al león escondido,
al elefante,
al niño pingüino,
a la jirafa
que sueña en las ramas,
pregunta la niña.
... Y no saben nada.
A la fí, les caracteritzacions dels animals són trets de les múltiples i diverses personalitats de la gent. Així, per exemple, ens trobem amb la gran falsetat sobre la valentia, sembla que plorar no es cosa de valents, ni de mascles...
A escondidas
(Beatriz Osés)
El león nunca llora
delante de nadie.
Se oculta en las sombras,
entre los trigales.
Sin hacer ruido llora,
a veces a mares,
pero nunca lo hace
delante de nadie.
O els que passen de tot, no s'impliquen en res, i el seu mapa emocional és pla...
En las nubes
(Beatriz Osés)
La cigarra pasa.
Pasa de llorar.
Pasa de la hormiga.
Pasa del invierno.
Pasa de la niña.
(...)
O els que ploren cap endins, sense manifestar-ho als altres, com en el poema del picot -pájaro carpintero-
(...)
Toc, toc.
Se desliza el llanto
por el árbol hueco...
(...)
Poc a poc la xiqueta va trobant-se amb els plors dels demés i sembla que acabarà inundant-se en un mar de llàgrimes, però aplega a l'eriçó, que li dona consol i solució. Tot amanit amb uns versos amb molt de lirisme, mètrica assonant, repeticions i retornells, metàfores i personificacions. Les il·lustracions de Miguel Ángel Díez arrodoneixen tot el poemari i li afegeixen un cant il·lustrat que musicalitza els versos; són com poemes visuals paral·lels i amb simbosi completa amb el text. Un llibre de poesia molt recomanable, a partir dels 6 anys fins els adults. Li agraïm a Beatriz Osés que de nou ens regale la seua poesia (cal dir que si vàrem quedar atrapades en El secreto del oso hormiguero, guardonat amb el Premio de Poesia Infantil Ciudad de Orihuela, ens ha entusiasmat aquest Lo que saben los erizos, que ha quedat finalista en la passada edició d'aquest mateix premi).
Què tal si aprofitem el Dia del Llibre per a regalar-lo o regalar-se'n? Serà un regalet lector fantàstic per a la nostra ment i la nostra ànima. Versos que omplin un racó del mapa dels sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada