Tots els dies són bons per a regalar poesia, però hui és especialment fantàstic, doncs estem celebrant el Dia de la Poesia. Així que, d'entre tots els llibres de poesia infantil que hem llegit últimament, us en volem recomanar un ben especial de Mª Rosa Serdio -gran amiga i poetessa-, Bolso de niebla, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco i editat per Pintar pintar. És un llibre que teniem reservat per a comentar en un dia tan especial com hui.
Estem davant d'una joieta de llibre, d'aquests que fa les delícies de grans i menuts, perquè la bona poesia no té edat. Un llibre on la poesia, els poetes i els lectors són els autèntics protagonistes.
Este libro es una puerta
para que alguien la abra
con los ojitos brillantes
y las manos enguantadas
...
Des d'aquesta dedicatòria a l'inici del llibre, anem endinsant-se amb la màgia i el ritme dels poemes, de puntetes, trucant a la porta de la poesia, jugant amb ella, comprant versos, rient amb la rima, sentint la paraula, descobrint els secrets que s'amaguen darrere de cada poema.
Llegim, llegim poesia...
¡Ven, ven a leer!
Es una casita
bien llena de gente
de tamaño vario
y humor diferente.
Cada piso, un puente;
cada puerta, un juego...
Vengo en la mañana
y, a la tarde vuelvo.
Te invito a acercarte.
¡Trae a tus amigos
y saldremos todos
a jugar contigo!
En esta casita
tan llena de gente
nos faltan tus ojos.
¡Ven! ¿Qué te detiene?
Descobrim com els versos aletegen en primavera:
Primaversos
Allá irán los versos,
anudando vuelos,
surcando los cielos,
cosiendo la tarde,
con puntadas leves,
....
I continuem amb la invitació poètica, d'allò que ha sigut o podria ser, de l'encís de deixar-se bressolar pels versos:
Tal vez fuera un poema
con sus versos de dulce,
con sus rimas ligeras.
Quizás sólo el intento
de capturar el día
o el oro del viento.
Quizás pudiera, tal vez...
El llibre és com una bossa màgica en la que Mª Rosa va ficant la mà i ens invita a compartir els seus records de mestra-maga, de bruixa d'ensomnis meravellosos, de guardessa de la paraula, de cosidora d'esperances, de fada teixidora d'encaixos poètics i fil·ligranes, a la fi... de poeta, de trovadora.
Nosaltres i, sobretot els xiquets i xiquetes, necessitem llibres de poesia com aquests per a llegir i rellegir, per apropar-se a la bona poesia, per a sentir i viure els poemes. Viure, sentir, experimentar, jugar, cantar la poesia.
Nosaltres i, sobretot els xiquets i xiquetes, necessitem llibres de poesia com aquests per a llegir i rellegir, per apropar-se a la bona poesia, per a sentir i viure els poemes. Viure, sentir, experimentar, jugar, cantar la poesia.
Arriba..., abajo
Uno se sienta
Uno se sienta
en la cima del mundo
y ¡recita!
Entonces no hay tormentas
ni cambios de estación
ni a penas cielos grises.
...
Luego enrrollo mi voz
en ovillo de versos,
desciendo hasta la acera
y me voy a mi casa.
¡Y nadie nota nada!
A més, el llibre té una maquetació i enquadernació molt acurada, magnífic per a regalar o autorregalar-se -l'editorial Pintar pintar té un grapat de llibres molt interessants i bonics, a més de poesia infantil-. Les il·lustracions de Julio Antonio Blasco han captat i versat al paper tot l'encís joganer que Mª Rosa transmet als poemes. Excel·lents i complementàries, com en un bon àlbum il·lustrat.
Ja sabeu, hui i la resta de l'any, regalem llibres de poesia infantil i juvenil, per a que cada vers vaja arrelant-se en el nostre bagatge literari i emocional. Si, a més, regalem Bolso de niebla, segur que ens ho agrairan: una bossa plena de boira que en sumergeix amb paraules i colors al món de la poesia.
Us deixo, me'n vaig a celebrar la festa d'este dia amb un farsell ple de poesia, escampant la boira.
Us deixo, me'n vaig a celebrar la festa d'este dia amb un farsell ple de poesia, escampant la boira.
¡A esto se llama saber mantener un secreto en el fondo del Bolso, Dolors!
ResponEliminaY esto es lo que una Bibliotecaria ha de hacer hasta en los Días D, poner suspense y dar buenas noticias. He de darte las gracias por guardar, por esperar a decir, por contener, por leer y releer tan atinadamente por entre los interiores de este libro nuestro, que nos está dando tantas emociones como puntos suspensivos le fuimos poniendo en su aparición.
Yo que casi vivo en este apartamento tuyo, me siento muy contenta de poder poner a disposición de los lectores de todas las edades un libro muy especial para mí.
Como en cada ocasión que puedo, le reitero a Julio Antonio Blasco el agradecimiento de haberme calado tan perfectamente y aportar una visión tan esencial de las emociones de este libro. O sea...¡daría algo bueno por subirme a la avioneta y volar a Cocentaina! De momento, alargo los brazos...como manda Julio y te tocan dos besos de corazón como los que él sabe pintar. Gracias de nuevo. ¡A volar otra vez!