Avança l'hivern sense fred, sense pluja ni vent, sense neu. Un hivern ben estrany, ben càlid. Necessitem molta pluja i un bon mantell de neu, flonja i gruixuda. Neu que alimente la terra i netege l'ambient. Mirem al cel dia a dia i per ací sols passen el núvols blancs de viatge cap al mar. Necessitem neu, veure nevar... com en el poema.
Nieve
Nubes
silenciosas
se deshojan,
van cayendo
plumas suaves.
¡Es el baile
de la nieve
con el aire!
Va cayendo
un silencio
hondo y leve.
Hojas frías
giran vuelan,
descendiendo
muy cansadas.
¡Es el baile
de la nieve
con el aire!
La il·lustració és d'Edit Szalma.
ResponEliminaPorteu-me la neu
Porteu-me la neu, tova, amb un odre
per a escampar-la en terrats i camps,
com vull tornar el sec en un blanc,
així: a l'engròs, sense massa ordre.
Porteu-me la pau, dolça, de les hores
amb un farcellet ben ple de somiar,
vull el formigueig del foc en cremar
aquells arbres vells amb manta cabòries.
Llegir, a la llar, contes de princeses
amb el seu glatir, davant del gran drac,
en aquells reialmes de servents porucs.
I parlar, amb el fum, de vanes promeses
fins que l'avi digui: És prou tard!,
per anar a dormir del tot complagut.
Fantàstic! El ficaré al blog, com tots els teus altres regalets poètics. Gràcies i moltes besadetes
ResponElimina