Pàgines

27.1.16

Trencant fronteres a cop de poesia: versos per la pau / Nocturno sin patria: poesía de Jorge Debravo


Fronteres i més fronteres. Sembla que vivim en una cada de tots, en una eufemísticament anomenada 'aldea global', però és falç. Les fronteres estan ben arrelades, en surten més. Barreres al vent que impedeixen que les persones puguen viure allà on vulguen, buscant la pau, buscant una llar per a viure la seua família amb dignitat. Murs que s'alcen contra les persones, fets per les pròpies persones. Increïble però molt real.

Tal vegada la paraula, cop a cop, vers a vers, siga la única prou forta per enderrocar aquestes barreres. Volem la pau, volem poder viure en pau, allà on niue.

Nocturno sin patria
(Jorge Debravo)

Yo no quiero un cuchillo en manos de la patria.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.

Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.

Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.

Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire...

Que el aire no es de nadie, nadie, nadie...
Y todos tienen su parcela de aire.

La il·lustració és de Samy Briss.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada