Per ací no plou molt així que aquests dies estem de festa perquè està plovent. Ens agraden les gotes de pluja, veure con regalimen pels vidres de la finestra, escoltar el seu sorollet colpejant el paraigües i banyar-se els cabells quan ens agafa desprevengudes. Ens agrada la pluja que cau finament com les paraules d'un vers.
Una tardor sense pluja ni poesia és menys tardor.
Una tardor sense pluja ni poesia és menys tardor.
La lluvia
(El ángel caído, pseudònim)
(El ángel caído, pseudònim)
Gota tras gota la lluvia te moja,
la lluvia se ríe y a veces se enoja,
la lluvia me canta y me entretiene
y gota tras gota se va como viene.
Las ranas le cantan, le cantan los grillos,
que lindos los cantos de bosques y ríos,
es una gran fiesta, que gran sinfonía
pero aunque me moje, !que bonito día!
Tocando despacito para que la vea
a mi ventana se asoma la dulce embustera,
burlona saluda y me dice que espera,
aunque cuando se enoja pone cara fea.
La lluvia me moja, me moja y salpica,
la lluvia es mi amiga,
!que cosa mas rica!
La il·lustració és de Nerina Canzi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada