En aquests viatges surfejant per les xarxes socials ens hem trobat un grapat de bruixes poètiques, de les que s'hem fet molt bones amigues. Hui us volem parlar d'una bruixa molt especial, La bruja Piruja, que existeix gràcies a la ploma -o ratolí- d'un bon amic, gran mestre i interessant poeta, Carlos Blanco. Ja fa un temps que vàrem parlar d'aquesta obra, però ara ha sortit editada d'una manera especial.
El primer que em crida l'atenció és que justament Carlos ha agafat per a escriure dos gèneres literaris infantils dels més escaients: la poesia i el teatre. Als menuts els encanta la poesia, però s'enlaira poc per les aules i a casa. A l'escola solen dramatitzar molts contes, però hi ha molt poc teatre infantil editat especialment per a representar-se. Allò que des de menuts no fomentem, després ens serà molt més difícil difondre. La literatura infantil resta coixa sense el complement d'aquests gèneres, però ni les editorials, ni els mestres, ni els professors, ni el bibliotecaris, ni tampoc els pares fem res per a solventar aquesta mancança.
Sembla que en aquests darrers anys la poesia infantil tinga una rellevància major, però encara li resta moltíssim per a que la seua difusió estiga a la par que els contes o relats curts. Però el teatre,... és l'autèntic "ventafocs" de la LIJ. Per això mateix us recomanem aquest llibre, original en la seua manera de transmetre literàriament la història que ens conta, a més de les magnífiques il·lustracions de Daniel Montero i Galán que les acompanya, i de l'acurada edició que ha fet Amigos de papel.
L'obra ens conta les malifetes de la Bruja Piruja, una bruixota vella i mal encarada, que es passa el dia fastidiant als demés. Però un matí no pot alçar-se del llit perquè li fa molt de mal la panxa. Remuga i remuga i els seu corb -que està d'ella fins als nassos- corre buscant ajuda al senyor gripau, tot perque la bruixa ha jurat que si la cura deixarà de fer malindretes. Aconseguirà ajudar-la el corb? I si és així... complirà la bruixa el seu jurament? deixarà d'estar atemorit el narrador?
Si voleu saber-ho caldrà llegir el llibre i després, si us ve de gust, representar-lo, per a que altres xiquets i xiquetes coneguen el que li va passar a la Bruja Piruja.
Us fiquem un tastet:
Bruja.-
¡Mecachis la mar!
¡Qué mala me encuentro!
¡Hoy estoy fatal!
Su hallara un brebaje
que poder tomar
juro, por mi honor,
que seria formal.
No seria tan bruja
y, en serio, lo digo:
tal vez, de esta forma,
podría hacer amigos.
¡Que alguien me quite
el dolor de tripa,
con algún brebaje,
o pura chiripa!
Parece que tengo,
aquí dentro,
guardados,
dos mil sabandijas,
grillos y lagartos,
culebras y ranas,
lagartijas, sapos,
lombrices y topos,
siete escarabajos
veinte cucarachas
y trece ratones
huyendo de un gato
que clava sus uñas
bajo este refajo.
(...)
Un llibre molt recomanable per a tenir a casa i en les biblioteques escolars i públiques. Aprofitem per a felicitar a Carlos Blanco i ens agradaria que continuara editant més històries d'aquesta Bruja Piruja -que segur que dona per a moltes més aventures-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada