Segur, segur, que la majoria de xiquets i xiquetes estan contant els dies que falten per al dia 5 de gener.. tic-tac, tic-tac... passa lent el temps. Però qué sabem d'aquest viatge reial? Cóm va ser? Què varen fer després de visitar el portal de Betlem? Llegiu aquest simpàtic i original poema que ens ha regalat Júlia Costa (gràcies Júlia, moltes gràcies per continuar compartint amb nosaltres els teus poemes) i ho sabreu.
Nit de Reis
Sota la nit de gener
entre boires i muntanyes,
han viatjat els tres reis,
resplendents de pols daurada,
pel desert de l’infinit,
en camells de xocolata.
Porten les carrosses plenes
de joguines ben triades:
pilotes, nines i trens,
i ordinadors amb pantalles
on pots veure tot el món
des de les cambres de casa.
Porten mitjons i jerseis,
abrics, barrets i flassades,
disfresses, fireta, jocs
d’aquests per jugar a la taula,
llaminadures, titelles,
i un munt de coses estranyes.
-Com està canviant el món!
-Melcior, enfadat, s’exclama-
No m’agraden els joguets
electrònics, que fan ara-.
És un rei tradicional,
de costums encarcarades.
-Melcior, estàs envellint!
-en Gaspar respon amb calma-.
És jove i és coratjós
I la novetat l’exalta.
Amb els estris tecnològics,
ell hi té la mà trencada.
Baltasar, el morenet,
cavalca en silenci, calla.
Porta a les mans un antic
llibre de tapes daurades,
on hi ha la història del món
i cinquanta mil rondalles.
El sol comença a sortir
rere muntanyes de nata.
Els reis estan molt cansats,
la seva gent, esgotada,
de tant pujar pels balcons,
amb la bossa carregada.
Tornaran cap a l’orient,
ho faran ben a trenc d’alba,
doncs tenen un hotelet
a un oasi amb llacs de plata
on reposen durant l’any
de tota aquesta feinada.
La il·lustració és de Réka Simon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada