Ja sabeu que estem en temps de bolets, tot un plaer per als boletaires. Cistella al braç i una bona passejada pel bosc on, ben cert, els trobarem amagats. Però no tots els bolets són bons, hi ha alguns que tenen... massa vida, com aquest del poema d'Isabel Barriel.
Quanta vida interna!
(Isabel Barriel)
Invisible a ull nu,
mòbil, tancada, plena,
agitada i alhora serena.
La teva pell externa
és llur infranquejable frontera
que només al final es trenca.
Ets atractiu de mena
i quan et veig,
m'injectes l'alegria en bena.
Malgrat tanta vida interna,
malgrat el manat de cucs
que et devoren amb avidesa extrema.
Malgrat tot, rovelló,
et tinc en estima intensa,
t'agafo, i et deixo anar amb pena...
La il·lustració és de Virpi Pekkalan.
ResponEliminaBenestants bolets
Quan la pluja fina
aplega al meu bosc,
sento com refila,
ho desperta tot.
S'aixequen, mandrosos,
benestants bolets,
com rauen: joiosos,
esguardant, desperts.
Talment semblarien
paraigües novells,
esperant les dèries
del viatjar amb cistells.
Quan la pluja els deixa,
aplega el gran fred,
fan que un somni ver
esdevingui queixa.
I plora el vell bosc
en sentir la neu,
com de tou té el cor?,
segur que ho sabeu.
Joan Josep Roca Labèrnia