Pàgines

25.9.14

Què serà de la Caputxeta després de tot el temps passat? / Qué será de Caperucita después de todo el tiempo transcurrido?: poesia de Cecilia Maurig



Aquest dijous anem a passejar amb la poesia pel bosc del llop i la Caputxeta, en una interessant versió de la història que va més enllà del seu final.

Eterno viaje

Ventana, extrañamiento
azul paisaje sin tiempo.
Estación que nunca llega
y ella detesta la espera.
El bosque quedó muy lejos
su canasta se perdió
la caperuza que tiene
con el tiempo destiñó.
Casa, vagón ambulante,
inconmovible, campante.
Guarida de pasajera
que comparte madriguera
con cazador sin fusil
y se hace vieja mecida
por rieles nada curiosos
por conocer tanta intriga.
La abuelita está esperando
y ella no va caminando.
Tren que retrasa el encuentro,
habrá que escribir otro cuento.

La il·lustració és de Violeta Lopiz. Al blog de Pinzellades al Món podeu trobar un grapat més de Caputxetes il·lustrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada