Tal vegada siga la figuera l'arbre que més s'uneix a l'estiu: la seua gran ombra, les dolces figues...el plaer de descansar relaxadament sota una figuera és meravellós i molt estiuenc. Però, millor expressar-ho amb un haiku.
Sota la figuera
reposa l'aire immòbil.
Tebiors d'estiu.
ResponEliminaSota la figuera
Sota la figuera:
somnis i entrellat,
despoblat el prat,
ben buidada l'era.
Sota la figuera,
afina l'estiu,
es resseca el riu
i tornen, a la cleda,
formigues de niu.
Sota la figuera,
quan li plau al vent,
sento aquell oreig
de la primavera
i volen orenetes
totes a l'ensems
i passen, plaents,
núvols sense pressa.
Sota la figuera
em comenta el sol:
Sembles un mussol!,
i, després, espera.
Joan Josep Roca Labèrnia