Pàgines

15.2.14

Ma casa, el meu poema / Mi casa, mi poema


Ma casa és la millor del món, té de tot: teulada, parets, porta i finestres, fins i tot un caminet por on vaig corrent i jugant amb els versos.

La casa

Un tejado tiene mi casa
dos ventanas y un gran balcón
una puerta y un caminito
y un jardín donde juego yo.
El tejado es de color rojo
las ventanas de color marrón
en el balcón yo tengo dos flores
verde es el jardín donde juego yo.

La il·lustració és de Glenda Sburelin.

1 comentari:


  1. La casa

    A la casa on sóc
    no albiro l'estrella
    ni ve la tenebra
    abans de ser fosc,
    les portes són minses,
    curt el passadís
    i entre plats i piques
    el regne és concís,
    ara, les escales
    porten fins al cel,
    totes són ben planes
    amb replans propers
    i dalt, dalt de tot,
    vora el fumeral,
    la teulada plora
    quan ploure fa mal.

    Joan Joaep Roca Labèrnia

    ResponElimina