Pàgines

31.1.14

Taquititán de poemas: Antología de poesía para niños. Poesía infantil venezolana



Hui us volem recomanar un llibre molt bonic de poesia infantil veneçolana, Taquititán de poemas. Antología de poesía para niños, publicat per Ekaré.

El llibre reuneix 18 poemes, seleccionats per María Elena Maggi, ideals per fer un primer cabussament poètic, doncs són versos molt lúdics i imaginatius i s'acompanyen de unes simptiquíssimes il·lustracions d'Ana Palmero Cáceres. Una antologia força interessant de la poesia infantil veneçolana que inclou autors Luis Barrios Cruz, Efraín Subero, Carmen Delia Bencomo, Andrés Eloy Blanco, Velia Bosch, Jacinto Fombona Pachano, Luis Barrios Cruz, Manuel Felipe Rugeles, Rafael Olivares Figueroa, Miguel Ramón Utrera,  Ana Teresa Hernández, Marisa Vannini, Jesús Rosas Marcano, Fanny Uzcátegui, Eduardo Gallegos Mancera, Josefina Urdaneta i Jacinto Bombona Pachan. Podem trobar noms molt coneguts i altres totalment desconeguts.

El llibre es presenta com un àlbum poètic, que el fa més atractiu per als xicotets lectors. Una mirada poètica i lúdica a la natura que envolta als xiquets. Molt recomanable.

Us fiquem un tastet:

Definición
(Luis Barrios Cruz)

La chicharra,
es una hoja seca
que canta.
*


La pereza

Hija de un bostezo
nietad e una almohada
La pereza cuelga
bajo la enramada.

En un mismo sitio
duerme todo el día,
igual si es de noche
o si es mediodía.

No sale a pasear
ni a ver las estrellas.
Sólo ronca y ronca
la pobre doncella.







30.1.14

30 de gener 2014: Dia Escolar de la No-violència i de la Pau / Día Escolar de la No-violencia y de la Paz

 

Emprenem hui una marxa per la pau i no-violència, totes i tots junts, agafats de la mà. Cantem-li a la pau, versifiquem la pau, poemem entre tots la pau. Hui és el Dia Escolar de la No-violència i de la Pau, celebrem-ho en totes les aules. Que els nostres versos i cançons se senten per tot arreu, que òmpliguen les orelles dels adults i arrelen als seus cors.

Marchemos por la paz y la no violencia,
pidiendo el fin de las guerras este día,
todos urgente tomemos conciencia,
¡Tenemos derecho a vivír en armonía!.

Que esta marcha recorra todo el planeta,
llamada de propuesta a la sociedad,
rechaza todo tipo de violencia,
por el bien tuyo y de la humanidad.

Por el fin de las discriminaciones,
¡No! a la creciente amenaza nuclear,
por la pobreza de algunas regiones,
genera conciencia en la sociedad.

¡Que los enfrentamientos no sean más!
La vida es sagrada la debemos valorar.
Que nuestras voces se hagan escuchar,
¡Marchemos unidos reclamando la paz!.
(autor desconocido)

La il·lustració és de Suzanne Beaky

28.1.14

Actitud: reflexió poètica de Joan Brossa sobre la guerra



Actitud

¿Qui cal considerar culpable: els soldats

que han passat a mata-degolla la població,

els oficials que han donat les ordres

o la guerra que els ha emmerdats tots?

La il·lustració és d'Alessandro Gatto

27.1.14

Ese general: versos d'Alberti contra la guerra


Un poema que, en un principi sembla bel·liciste, però que és un gran poema contra la guerra. Versos d'Alberti per la pau:

Ese general
(Rafael Alberti)

-Aquí está el general.
¿Qué quiere el general?
-Una espada desea el general.
-Ya no existen espadas, general.

¿Qué quiere el general?
-Un caballo desea el general.
-Ya no existen caballos, general.

¿Qué quiere el general?
-Otra batalla quiere el general.
-Ya no existen batallas, general.

¿Qué quiere el general?
-Una amante desea el general.
-Ya no existen amantes, general.

¿Qué quiere el general?
-Un gran tonel de vino desea el general.
-Ya no hay tonel ni vino, general.

¿Qué quiere el general?
-Un buen trozo de carne desea el general.
-Ya no existen ganados, general.

¿Qué quiere el general?
-Comer yerbas desea el general.
-Ya no existen los pastos, general.

¿Qué quiere el general?
-Beber agua desea el general.
-Ya no existe más agua, general.

¿Qué quiere el general?
-Dormir en una cama desea el general.
-Ya no hay cama ni sueño, general.

¿Qué quiere el general?
-Perderse por la tierra desea el general.
-Ya no existe la tierra, general.

¿Qué quiere el general?
-Morirse como un perro desea el general.
-Ya no existen los perros, general.

¿Qué quiere el general?
¿Qué quiere el general?
Parece que está mudo el general.
Parece que no existe el general.
Parece que se ha muerto el general,
que ya, ni como un perro, se ha muerto el general,
que el mundo destruido, ya sin el general.
Va a empezar nuevamente, sin ese general.



La il·lustració és de Vito Cano.



S'acomiadem del poeta i escriptor mexicà José Emilio Pacheco


Està sent aquest mes de gener molt trist per a la poesia. Hui volem acomiadar-se de José Emilio Pacheco, gran escriptor i poeta mexicà, i volem fer-ho amb els seus propis versos:


¿Qué va a quedar de mí cuando me muera
sino esta llave ilesa de agonía,
estas pocas palabras con que el día,
dejó cenizas de su sombra fiera?

¿Qué va a quedar de mí cuando me hiera
esa daga final? Acaso mía
será la noche fúnebre y vacía
que vuelva a ser de pronto primavera.

No quedará el trabajo, ni la pena
de creer y de amar. El tiempo abierto,
semejante a los mares y al desierto,

ha de borrar de la confusa arena
todo lo que me salva o encadena.
Más si alguien vive yo estaré despierto.


*
No tenemos raíces en la tierra.
No estaremos en ella para siempre:
sólo un instante breve.

También se quiebra el jade
y rompe el oro
y hasta el plumaje de quetzal se desgarra.

No tendremos la vida para siempre:
sólo un instante breve. 


25.1.14

Con pájaros en la cabeza se va al traste la monarquía: poesía de una princesa llena de pájaros en la cabeza



De vegades les monarquies reials formen famílies un tant especials... i les princeses somien en coses inversemblants. Mireu que li ha passat a aquesta princeseta que té el cap ple de pardalets:

Pájaros en la cabeza

La historia que aquí se cuenta
le aconteció a una princesa
que tenía pajaritos
trinándole en la cabeza.
Los pajaritos le hablaban
de las delicias de andar
volando sobre los ríos,
sobre los campos y el mar.
(La princesa suspiraba
y volvía a suspirar.)
El papá de la muchacha
era el rey de Mala Gana,
se apoltronaba en su trono
a mirar por la ventana.
Le apretaba la corona
lo aburría la batalla:
él quería hacer castillos
con arena de playa.
(Mi reino, pensaba el rey,
lo cambio por una malla.)
La reina madre vivía
contándole a los espejos
que soñaba irse en un barco
y llegar lejos… muy lejos.
La cosa es que la realeza
En realidad se aburría
Cada cual con su tristeza
Planificaba su huida.
Hasta la vez que ocurrió
el milagro de un carruaje
que se detuvo en el palacio
para emprender largo viaje.
El carruaje era carroza
con seis caballos alados
con hélice en el techo
y ruedas a los costados.
Los reyes y la princesa
emprendieron aquel día
el viaje que se llevó
por siempre a la monarquía.


Les il·lustracions són de Diana Pedott.

23.1.14

Volen versos per la pau entre les notes musicals / Vuelan versos por la paz entre las notas musicales

Esborrem la violència del món!!! -il. Catalin Lartist-
No dudaria
(Antonio Flores)

Si pudiera olvidar
Todo aquello que fui
Si pudiera borrar
Todo lo que yo vi
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Si pudiera explicar
Las vidas que quite
Si pudiera quemar
Las armas que use
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia

Si pudiera sembrar
Los campos que arrasé
Si pudiera devolver
La paz que quité
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Si pudiera olvidar
Aquel llanto que oí
Si pudiera lograr
Apartarlo de mí
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia


22.1.14

El cuento de la lechera: soñar o no soñar?

 

Somiar o no somiar.... què és el millor?

El cuento de la lechera
(Félix María de Samaniego)

Llevaba en la cabeza
una lechera el cántaro al mercado
con aquella presteza,
aquel aire sencillo, aquel agrado,
que va diciendo a todo el que lo advierte
"¡Yo sí que estoy contenta con mi suerte!"

Porque no apetecía
más compañía que su pensamiento,
que alegre le ofrecía
inocentes ideas de contento,
marchaba sola la feliz lechera,
diciéndose entre sí de esta manera:

"Esta leche vendida,
en limpio me dará tanto dinero,
y con esta partida
un canasto de huevos comprar quiero,
para sacar cien pollos, que al estío
me rodearán cantando el pío, pío.

Del importe logrado
de tanto pollo mercaré un cochino;
con bellota, salvado,
berza, castaña engordará sin tino,
tanto, que puede ser que yo consiga
ver cómo se le arrastra la barriga.

Llevarélo al mercado,
sacaré de él sin duda buen dinero;
compraré de contado
una robusta vaca y un ternero,
que corra y salte toda la campaña,
desde el monte cercano a la cabaña."

Con este pensamiento
enajenada, brinca de manera
que a su salto violento
el cántaro cayó. ¡Pobre lechera!
Adiós leche, adiós huevos,
adiós dinero, adiós lechón,
adiós vaca y ternero.

¡Oh loca fantasía!
¡Qué palacios fabricas en el viento!
Modera tu alegría,
no sea que saltando de contento,
al contemplar dichosa tu mudanza,
quiebre su cantarillo la esperanza.

No seas ambiciosa
de mejor o más próspera fortuna,
que vivirás ansiosa
sin que pueda saciarte cosa alguna.
No anheles impaciente el bien futuro;
mira que ni el presente está seguro.

19.1.14

Una nana y cinco ovejitas / Una cançó de bressol i cinc ovelletes



Un poema per adormir als bebès, amb ovelletes incloses i amb tocs d'humor. Un poema al que li podem ficar música seguint el nostre propi ritme i candència.

Nana

Duérmete (una ovejita) mi niña,
duérmete (dos ovejitas) mi amor.
que viene el lobito
peludo y feroz.

Duerme mi niña (tres ovejitas),
y cierra los ojos (cuatro ovejitas)
y sueña en silencio
con estalactitas.

Cuatro angelitos
tiene mi cama, cuatro angelitos
que me la guardan,
uno me da leche,
otro me da lana
y mi niña se duerme
hasta la mañana.

Duérmete mi niña que viene
el coco,
o el diplococo
o el estreptococo
o el estafilococo
y se lleva a las niñas
que estudian poco.

(5 ovejitas).

La il·lustració és d'Alireza Owji.

17.1.14

La estafeta del viento, revista de poesía de la Casa de América



La estafeta del viento, revista de poesía de la Casa de América és una publicació on-line molt interessant poèticament. Ens ajuda a conèixer a joves poetes i rellegir a poetes consagrats. La revista té diferents seccions: Poesía viva, Reseñas, Referencia, Artículos, Conversaciones, Artículos, Actualidad i Enlaces.

A més tenen un apartat, Poetas con su voz, en la que podem escoltar als propis poetes recitant els seus versos.

Us fiquem un tastet:

Todos fuimos talla 29
(Armando Alanis)

Anhelábamos poner una boca más pequeña dentro de la nuestra
pronunciar las palabras mágicas

-muy buenas tardes bienvenido a mac donalds puedo tomar su orden-

A nadie absolutamente a nadie le presumíamos nuestra felicidad

éramos capaces de tener veintinueve o treinta sueños
en el trayecto de la escuela a la casa.

Hoy los sueños son años.

*

Un niño aprende los adjetivos
(Juan Cobo Wilkins)

Un niño aprende los adjetivos
¿alegre?, ?triste?.

En el primero hay gnomos.
En el primero hay lluvia,
paraguas blancos como iglús, medusas
que abren sus paracaídas
bajo el granizo inesperado de la tarde.

<¿Triste?>,
Triste es una bombilla
al final del cable solitario, su débil
luz sobre el desangelado mostrador
de un puesto ambulante de feria.

Un niño ignora que ambos
saben fingir -como él- y parecer lo mismo.
Un niño desconoce que los dos
nunca jamás -como el país- se ofrecen puros.

Un niño aprende pronto,
demasiado pronto,
que un adjetivo puede
de golpe y para siempre cercenar la niñez

La il·lustració és de Vassia Alaykova.

16.1.14

Un verso en una botella navega por el mar de la poesía


L'aventura i la poesia, les ganes de comunicar-se i l'intriga... tot això podem sentir quan fiquem un poema, escrit en un paperet, i el tirem al mar. El trobarà algú? Qui ho llegirà? Què pensara del poema? S'imaginarà cóm sóc jo? ...? Què interessant!

Botella al mar

                                                             El mar es un azar.
                                                             Vicente Huidobro

Pongo estos seis versos en mi botella al mar
con el secreto designio de que algún día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles


La il·lustració és de Cyril Rolando

15.1.14

Adéu a Juan Gelman, el gran poeta


Ahí está la poesía, de pie contra la muerte. Juan Gelman -il. Jaime Suárez-

S'acomiadem del gran poeta Juan Gelman. La veu de la poesia emmudeix hui per prendre ales cap a l'infinit, un món ple de lectors i de poesia, un indret on la paraula brota per tot arreu.

D'entre el seu grapat de poemes hem triat un que ens sembla genial per expressar el que sentim, a més de ser una poesia que juga amb les lletres i les paraules, una poesia propera també al món infantil.


Desconsoladamente.

Des
con sol,
hada,
mente.

14.1.14

Susa literatura: web de literatura basca amb molta poesia



Si voleu conèixer quina literatura està coent-se pel País Basc us recomanem que li doneu una ullada a la web de Susa Literatura. Podem trobar molta i bona literatura basca, en basc, incloent poesia. També podem trobar poemes d'altres llocs traduïts al basc i poesia basca traduïda a altres llengües. Com us hem dit és un lloc molt interessant.

Llibres, crítica literaria, poemes, biografies, poemes en audio... tot un món literàri per anar escorcollant i descobrint o redescobrint.

Us fiquem tres exemples del que podem trobar: Salvador Espriu traduït al basc.

XVII
(Salvador Espriu)
Azken gabeko tristura au, izozten duana,
beti-danik gure gaiñetik asmoz ibiltzeak
egiten du ain urbil sentitzea munduaren amaia.
Ta zeiñek daki norbaitek, ondoratzearen itsasotik,
egun batean ez ate duen irabaziko ertz argia
eta berriz agindu ibillera, zorrotzago
bide idiki ta zuzenetatik!
Bear bada orduan konprenitua izango da
goratzen dan kanta, oiñaze askorekin sortea
gau onen biotz beretik.

Un llibre de poesia basca, Ezkatak, de Leire Bilbao, amb els seus poemes:

Buia bi
(Leire Bilbao)
Buia bi dira
zure kresal begiak
itsasoaren erdian
lur ertzari so

Un llibre de poesia basca, Reduccions, de Koldo Izaguirre, traduït al català:

Però els adolescents enamorats
(Koldo Izaguirre)
Però
els adolescents enamorats
ja no ofeguen les sabates al capvespre
les parelles no tasten els núvols
en paperines fetes de diaris vells
les noies de les monges ja no es copien els meus poemes
a la llibreta de francès
a les bobines del teu cabell
ningú no es despulla sota la pluja
i allà,
lluny,
els homes beuen foc
en vasos de nit
sota aquella altra pluja
sota les ombres segades dels arbres eixorcs
en el blau rebentat de les converses d'amor
en la cursa molla dels nostres crits
en l'illa nua que no és capvespre
a les fronteres del cel no inflades pels reactors
en l'alè glaçat del sofriment
en la pobra biografia de dos quarts de vuit
en el record que ha caigut damunt l'asfalt
en la mirada imberbe del kamikaze
en la mar plena de les nostres sangs
a la finestreta de l'autobús sense retorn
sota aquesta altra pluja
els nostres ulls es besen
La il·lustració és d' Eva Montanari.

Canciones infantiles on-line: blog amb moltes cançonetes infantils

Musiquem, cantem, poemem... -il. Francesca Quatraro-

Canciones infantiles on-line és un blog que va recopil·lant un grapat de cançons infantils, que a més podem consultar fàcilment per temes i per autors. Té també un apartat de vídeos i un altre de cançons infantils en anglés.

Un lloc ben interessant doncs trobem moltes cançons infantils, tradicionals i actuals, hispano-americanes que formen part del bagatge lúdic poètic-musical dels xiquets i xiquetes de parla castellana, algunes desconegudes per a nosaltres. Us fiquem un tastet:

Canción de títeres

Da la media vuelta, 
toca el cascabel, 
roba caramelos 
en el almacén. 

A ver, a ver, a ver... 
Me caigo, me caigo, 
me voy a caer. 
Si no me levantan, 
me levantaré. 

Diez y diez son cuatro, 
mil y mil son seis, 
mírenme, señores, 
comiendo pastel. 

Por la calle vienen 
la Reina y el Rey, 
un oso de miga 
y otro de papel. 

Este gran secreto 
sólo yo lo sé: 
cuando llueve, llueve, 
cuando hay luz se ve. 

Contemos un cuento, 
uno, dos, y tres, 
que acabe al principio 
y empiece después. 

El sol cuando sale 
se llama José, 
pajarito chino 
canta en japonés. 

Los espadachines, 
con un alfiler, 
pinchan a la estrella 
del amanecer. 

13.1.14

Tirallonga amb els signes de puntuació / Retahíla con los signos de puntuación



Hi ha una tirallonga / retahíla molt simpática amb la que juguen els xiquets i xiquetes, però que podem incloure-la com a introducció als signes de puntuació.

Una paloma
Una paloma,
punto y coma;
salió de su nido,
punto y seguido.
Quería ser cantante
punto y aparte.
¡Pobre animal!
Punto y final.
Pero podem crear molt poemetes partint d'aquest mateix:
Una carcoma,
punto y coma;
siguió a un elefante,
punto y aparte.
Vieron una lombriz,
punto y feliz.
*
Punt i coma
menjo una poma.
Punt i seguit
què avorrit.
Punt i apart
estic molt fart.
Punts suspensius
dis-me on vius.
Dos puntets,
juguem juntets-
Punt i final
dins l'orinal.
*
Dijo la coma, 
me voy a Roma.
Me pondré elegante,
con el punto y aparte.
Un gran recorrido,
junto al punto y seguido.
Un viaje fatal,
punto y final.
Segur que vosaltres creareu molt més poemetes...

12.1.14

Esborrada de il·lustracions al blog / Borrado de ilustraciones en el blog / Deleting pictures in the blog

Per un "ERRADA" en les notes de senyalització a l'hora d'esborrar imatges en Google + han desaparegut un grapat d'il·lustración del blog. Una mala passada de Google +. Perdoneu, però són tantes que no vaig a recuperar-les. Estic indignada!!!!
Por un "ERROR" en las notas de señalización a la hora de borrar imágenes en Google + han desaparecido un puñado de ilustraciones del blog. Una mala pasada de Google +. Perdonad, pero son tantas que no voy a recuperarlas. Estoy indignada!!
For a "mistake" in the notes signaling when deleting images on Google + have gone a handful of illustrations blog. A trick Google +. Forgive me, but there are so many that I will not get them back.  I'm shocked!!

9.1.14

Paremiologia catalana: refranys per a tot l'any


El folklore ens obri moltes de les portes del nostre passat -il. Tomasz Pietrzyk-

El folklore va desfullant les pàgines del nostre passat i és molt important conèixer'l i donar-lo a conèixer al xiquets. Molt sovint al blog pengem refranys, cançons populars, embarbussaments, endevinalles, auques, etc., relacionant la poesia amb el nostre folklore. La paraula i la poesia ens connecta amb els nostres avantpassats i ens ajuda a escorcollar els nostres arrels.

Hui us volem recomanar un lloc web que ens facilitarà aquesta coneixença: Paremiologia catalana, d'Antoni Gimeno. Té diferents apartats: La llargada del dia i La setmana laboral tenen un grapat de refranys sobre els dies de la setmana i els mesos de l'any. Però, a més, en el Calendari, trobem agrupades una sèrie de dites populars i refranys que fan referència al mes que busquem, donant-nos la possibilitat d'anar dia per dia o agrupant els mesos per estacions.

Un altre apartat és el d'Embarbussaments, ordenats alfabèticament. Inclou una Bibliografia i és en esta on s'assabentem que tot el material recollit en aquest lloc El material inclòs en l'apartat de Paremiologia de la Web està pensat perquè els alumnes de cicle superior de l'Escola Els Pinetons de La Garriga, l'escola on treballo, l'utilitzin per treballar la llengua i trobin el material necessari per confeccionar els guions dels seus programes radiofònics.

Trobem aquest material molt interessant per a treballar-ho a classe. Doneu-li una ullada i ho comprovareu. Al blog podem buscar diferents refranys de l'hivern (incloent els refranys del mes de gener i el de la festa de sant Antoni).

Us fiquem un tastet de com apareix el mes de gener i els seus refranys en aquest lloc:


Climatologia:
Mes de gener, mes geler.
Si el gener no naixia, l'any no s'acabaria.
Aigua de gener tot l'any va bé.
Pluja pel gener, blat a la sitja i vi al celler.L'hivern vertader, pels reis el fred primer.
La setmana dels barbuts, diuen, és la més freda de l'any i en ella hi trobem els tres sants barbuts del calendari: Sant Pau ermità, sant Maür i sant Antoni Abat.
La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
Hom creu que els primers dies de gener marcaran la climatologia de tot l'any ja que la temperatura dels dotze primers dies s'adiu amb la que farà en casa un dels mesos. Així, si el dia primer fa bon sol, el dia segon venteja i el tercer plou, per exemple, es diu que el gener serà assolellat, el febrer es mostrarà ventós i el març es distingirà per ploure molt.

Calendari agrícola i ramader
Camp i conreus:
El pagès ha d'ocupar-se de preparar les terres en les que s'hagi de plantar alfals, remolatza, blat de moro o algun altre conreu de primavera. Els trossos que restin inactius hauran de quedar llaurats. És temps de fangada i femada.
Per bona fangada, la del gener.
Cava i hauràs d'engrandir el graner.
Si vols un bon femer, fes-lo pel gener.
Pel gener tapa la terra el sementer.
Pel gener, goret començaré.

Horta
Sembra l'all per sant Sebastià i rabiarà com un ca.
Si vols cebes de diner, sembra-les pel creixent de la lluna de gener.
Per sant Sebastià, els favons a assecar.
Pel gener, el rave és buit i no val res.

Arbredes
Pel gener poda l'ametller.
Després de gener, poda l'arbre fruiter.
El bon ametller floreix pel gener.
Flors de gener no omplen paner si no són de favera o d'ametller.
Sant Antoni governa l'oli.
Pel gener l'oli és a l'oliver.
Aigua clara per sant Vicenç, fruita bona per tota la gent.

Vinya
Cava pel gener i hauràs d'engrandir el celler.
Si gela per sant Sebastià, el vi del cep se'n va.
Si per sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot, si plou al matí, la meitat de vi, si plou a la tarda, collita esguerrada.

 
Avicultura
Pel gener comença la posta de l'aviram i es ponen les primeres llocades.
Pel gener, cada gallina al seu lloquer.
Per sant Ramon, la bona gallina pon.

Bosc
La lluna nova de gener és la més bona per tallar la fusta destinada a fer carbó.
La lluna vella d'aquest mes és la millor per tallar la fusta destinada a obrar, sobretot el roure. Es diu que dobla la seva força i resistència.
Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster.
Si bona casa et vols fer, talla la fusta pel gener.
Pel gener els llops es casen, diuen. Per aquest motiu tenen més força i són més perillosos.
Pel gener el llop és més carnisser.
Pel gener el llop s'emporta el millor corder.

Ramaderia
Per aquest temps, la neu fa que els ramats hagin d'estar encorralats havent de menjar pinsos i aliments ensitjats.
El gener treu el greix del corder, el febrer el despulla i el març se'n porta la culpa.
Ventades del gener maten l'ovella i el pastor també.
Pel gener, tremolant neix el corder.
Pel gener, formatges a fer.

Pesca
Al gener hi ha poca activitat al mar.
Pel gener, les xarxesal joquiner.

Calendari de festes
1.- Cap d'any - Ninou
5.- Vigília de Reis, cavalcada.
6.- Els Reis
17.- Sant Antoni Abat - Els Tres Tombs

La il·lustració és de Tomasz Pietrzyk.

8.1.14

Los doce meses: calendario poético de Gloria Fuertes



Tic-tac, tic-tac... ja tenim ací un any mes per estrenar. El temps va passant a corre-cuita i no el podem aturar, però si podem gaudir en cada moment del present.

Cada mes té les seues coses particulars i necessitem un calendari per poder-hi assenyalar el que és més important. Aci teniu un calendari poètic, de Gloria Fuertes, que juga amb humor amb tots els mesos de l'any.

Los doce meses

En enero,
zambomba y pandero.
En febrero,
(San Valentín) di te quiero.
En marzo,
sortija de cuarzo.
En abril,
tararí que te vi.
En mayo,
me desmayo.
En junio,
como una vaca rumio.
En julio,
veo a mi amigo Julio.
En agosto,
mi tío bebe mosto.
En septiembre
(qué buenas notas siembre).
En octubre,
hojas secas el suele cubre.
En noviembre
el aire hace que tiemble.
En diciembre,
la nube nieva nieve.
Y durante todo el año,
que nadie nos haga daño.

La il·lustració és d'Alberto Ruggieri

7.1.14

Poesia entre nubes... de Francisco Pino / Poesia entre núvols



Són els núvols una essència, diàfana i canviant, que poblen el cel i solquen per les estacions. Dedicats als núvols té el poeta vallisoletà Francisco Pino uns poemes preciosos.

No las oyes...
(Francisco Pino)
No las oyes
aunque corren...

(¿Llevan envueltos
sus pies en flores?)

No las oyes
aunque cantan...

(¿Llevas envuelta
su voz en alma?)

No las oyes
aunque gritan...

Callan sus lenguas.
¡Voz infinita!
*

Perfección
(Francisco Pino)
Esa nube fue y se fue.
¡Qué limpio ha dejado el aire
la pureza de ese ser
que existió para negarse!
*

Gracia
(Francisco Pino)
Gracia de la nube: el ser
en cada instante su firma,
rúbrica del perecer,en cada instante distinta.
*

Semejanza
(Francisco Pino)
Es del cuerpo de la nube
flor
la gota de agua y del alma
es ubérrima expresión
celestial. (Como la lágrima)

La il·lustració és de Marcela Bolívar.

6.1.14

Reyes para los Reyes Magos: poesía de María Rosa Serdio

També els Reis Mags demanen els seus regals -il·lustració de Fran Parreño-

Reyes para Reyes Magos

Un jueves por la mañana
Se encontraba el rey Melchor
Escribiéndoles la carta
A los Reyes del Amor
Y decía:
Rey Gaspar, tú que eres mi preferido
¿Me traerás cura de amor
Para un mundo tan herido?

Luego, un viernes por la noche,
Tras la hora de cenar,
Escribió su carta nueva
Al rey Melchor, Baltasar.
Y le pedía, amoroso,
Que trajera, por favor,
Una cura milagrosa
Para sanar el dolor.

 Y el rey Baltasar, pensando
Qué le podía pedir,
Escribía a su rey mago
diciéndole algo así:
Oh, mi amado rey Melchor,
Tú sabes cómo te quiero

¿Podrías traerme, porfa,
Unas ramas de romero,
Unos libros de colores,
Un globo con corazón
Y una caja de semillas
Semillas de nueva flor?
Han de ser de flor de sueños.
Han de ser de flor de amor.
Han de ser de flor de vida,
De flor de sueños en flor.

Y respondieron felices
En su día los Reyes Magos
Y los tres Reyes, los tres,
Todos tuvieron regalos.
La magia no se entretiene.
Tú la llamas y ella viene.

5.1.14

Ja vénen els Reis Mags, carregats de regals i poesia


Hi ha tanta i tanta il·lusió en la mirada dels xiquets i xiquetes esperant als Reis Mags que ens sembla meravellosa la espera. Ens agradaria que ningú restara sense cap regal. Si fóssim els seus patges faríem tot lo possible i impossible per a que tots reberen, al menys, una joguina i un llibre, envoltats amb besadetes i molt de temps per a jugar amb ells/es. 

Us regalem un poemeta, de Ricard Bonmatí, que expressa a la perfecció els nostres desitjos.

Els Reis

Damunt d’un camell 
que neda i que vola, 
ja vénen els Reis, 
¡i els nens fem tabola! 

A mi em portaran 
(¡voldria encertar-la!) 
allò que veuran 
escrit a la carta. 

Si em porten carbó, 
potser s’equivoquen: 
jo sóc bon minyó… 
quan no me provoquen. 

¡Demà de matí…! 
¡¿Hi vaig fent tentines?!… 
No puc pas dormir: 
¡Ja veig les joguines!

La il·lustració és de María Arencibia.

4.1.14

Frivolidades... o pequeños placeres: poesía de Ana Montojo



Frivolidades
(Ana Montojo)
Y me coge un deseo de vivir y ver amanecer,
acostándote tarde,
que no está en proporción con la edad que ya tengo.
(Jaime Gil de Biedma, Antes de ser maduro)
Para sobrevivir, de vez en cuando
necesito dejarme seducir,
quitarme la coraza y agarrarme a la noche,
y comprarme tres pares de pendientes
—un par sólo, dos euros; tres por cinco,
comprenderán ustedes que no hay duda—
en cualquier tenderete de la calle;

soltar amarras a mi lado frívolo
y descargar de culpas mi conciencia
cerrar los ojos a tanto desafuero,
engañar al carnet de identidad
y jugar al amor o a cualquier sucedáneo.

Confieso que me abruma la injusticia
y mi impotencia para hacerle frente,
mas soy tan miserable que me atrevo

a exigir mi derecho a la risa, a la música,
a sentir en mi piel la caricia del viento,
a la dicha inconsciente de los actos inútiles,
a bailar por la calle con los ojos vendados,
a tomarme tres copas, a besarme con alguien.
y soñar que disuelvo en su boca las penas
y le sigo... ¡al exilio!
si fuera necesario,
al paso que me marque su andar sin objetivo,
sus ojos soñolientos, sus manos aturdidas,
su barba que a estas horas ya me araña el deseo.

Quiero reivindicar el derecho a que el mundo
me deje sonreír aunque no haya motivo
y a que fluya gozosa por mis venas la sangre.

La il·lustració és de Maria Ignatiadis.