 |
| Ja plou..., il. Asta Kundelyte |
La pluja consolava
el paladar de la terra
eixuta,
tal com qui rega amb una cançó
una ànima
solitària.
(Guillem d’Efak)
el paladar de la terra
eixuta,
tal com qui rega amb una cançó
una ànima
solitària.
(Guillem d’Efak)
 |
| La pluja cau!, il. Monica Armiño |
Pluja
(popular catalana)
Ara plou, ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona
de la corona.
Xim, xim, xim,
salta que salta,
salta que salta,
xim, xim, xim,
salta que salta
el ninot prim.
 |
| La pluja és una bruixa, il. Giada Ricci |
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
La nina petita
ResponEliminaEn un lloc del cel,
hi havia una nina,
volia saber,
aprendre volia,
però un dimoniet
com me la distreia,
li feia copsar
missatges d'enveja.
La nina pensava,
s'entortolligava
i el mal dimoniet
reia sense pausa.
De sobte, esclatà
la nina petita,
començà a plorar,
plorà tot un dia.
En sentir, els vailets,
tan gran devessall,
es posen al tall
i tot és vessar.
Com s'obren les fonts,
les deus celestials,
i aplega a la terra
el desgrat tan gran.
Joan Josep Roca Labèrnia
xS, quina preciositat, Joan Josep. Em superencanta!!!!! Moltes gràcies.
ResponEliminaBesadetes
que maco! es un dia molt plujos avui, es ideal per compartir-la.
ResponEliminaPlou, plou, plou poesia que remulla als nens i nenes. M'alegra que us agradi i que compartiu els versos.
ResponEliminaBesadetes AMPA Els Alocs