Dites populars i refranys sobre l'amistat

Qui té un amic, té un tresor -il·lustracions de Kim Roberti-

Torner a ficar el nas dins del nostre refranyer i escorcollem un poc sobre... l'amistat. Hi ha un grapat de dites populars i refranys sobre els amics i els enemics, cara i creu d'una relació. Us fiquem una relació d'ells. 

També podeu llegir en aquest blog refranys sobre la tardor, refranys de Tots Sants  i refranys del mes d'octubre.

Refranys sobre l'amistat

Amic nou és vi novell, si és bo no és com el vell.
En el perill es coneix l'amic.
Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.
D'amics, pocs i bons.
Dient les veritats, es perden les amistats.
Amistat interessada només dura una mesada.
La pobresa no té amics, la riquesa té enemics,
Més val un bon amic que cent parents.
En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.
Qui té bon amic, té bon abric.
A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat
A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit
A casa vaig portar un amic; ell es quedà d'amo i jo acomiadat
A Deu guanya per amic, qui perdona a l'enemic
A Déu guanya per amic, qui perdona un enemic
A l'amic el triï jo; al parent, no
A l'amic i el cavall no el canses mai
A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes 
A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc
A l'amiga que ho és més, no li ensenyes el promès
A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere
A l'enemic que escapa, pont de plata temàtica
A l'enemic que fuig, bon vent i barca nova
A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera. Si res li escau, poseu-li blau
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi temàtica
A l'home que de tu fia, fia d'ell que és crtesia
A la presó i al llit, es coneix el bon amic
A qui com a enemic solies veure, mai res no li has de creure
A qui fuig de l'enemic, no li talles el camí
Al fals amic fes-li la creu com a l'enemic 

Al ric, els amics li són enemics
Allà on no hi ha pa, no hi ha pau
Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita 
Als amics en públic lloar-los, en privat avisar-los
Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat
Amb ell, ni al cel
Amic de donar
Amic de molts, amic de ningú
Amic de muntanya, qui el perd el guanya
Amic de tots i de ningú, tot ve a ser u
Amic de vi, mal amic i mal veí
Amic del bon temps, muda amb el vent
Amic en la necessitat és amic de veritat
Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res
Amic mal reconciliat, enemic doblat
Amic no de mi sinó d'allò que és meu, que se l'emporte el riu
Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell
Amic nou, molt renou i enrenou
Amic pel seu profit, que se'n torni al llit
Amic que no dóna i ganivet que no talla, si es perd, poc importa
Amic reconciliat, enemic doblat
Amic vell va més que els diners
Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem
Amics pocs i bons
Amics que de lluny es coneixen, de prop se saluden
Amics, però sense perdre
Amistat per interès, no dura, perquè no ho és
Aquell que has vençut no el tingues per amic
Aquells són rics qui han molts amics
Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol
Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra
Bons amics, però qui més hi posà, més perdé
Busca l'amic i no el teu profit
Cantant les veritats es perden les amistats
Com més pocs enemics, millor
Com més serem, més riurem
Company de sort, es fa amic i amic molt fort
Comptes clars, allarguen les amistats
D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs
De l'home vell, si és ric, tothom és parent i amic
De la molta amistat surt la desamistat
Deixa diners als amics, si vols tenir enemics
Del teu enemic, el primer consell
Dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo.
Dels amics i dels parents se trauen los diners
Dels amics veure les cares, dels enemics les espatlles
Dient les veritats, és perden les amistats
Dins d'un mateix portem el nostre enemic
Dos que s’estimen, aviat es troben
Dues ànimes dins un cos
El diner no té amics ni parents
El dolç parlar augmenta els amics
El meló tatxat i l'amic provat
El millor amic, un euro
El millor espill és un bon amic temàtica
El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic
El pobre té menys enemics que el ric
Els amors passen, els amics queden
Els enemics es combaten, no es compten
Els llaços d'amistats, mal romputs ni deslligats
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
Els parents els dóna Déu, els amics els tries tu
Els parents són donats; els amics triats
En casa xicoteta i en llarg camí, és on es coneix l'amic
En el perill es coneix l'amic.
En la desgràcia i en la pena, es coneixen els bons amics
En la presó i en l'hospital es coneix l'amistat
En les enfermetats se veuen les amistats
Entre amics no cal tovalles, i és que no en tenien
Entre amics, la manta al coll
Estar a partir-se un pinyó
Estar com gats i gossos
Estar mata'm o et mataré
Fer olla comuna
Guarda't del qui sempre et fa riure
Home ric, mal enemic
L'abril no té abric, ni el pobre no té enemic
L'amic i el vi, quan més vell, més fi.
L'amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat
L'amistat falsa segons li convé: cau o s'alça 

La bona amistat no té preu
La bona paraula a l'enemic calma
La claredat manté l'amistat
La desgràcia fa conèixer els amics
La justícia no té parents, amics ni coneguts
La pobresa no té amics. La riquesa té enemics
Lluny de la vista, lluny del pensament
Lo que és del comú, no és de ningú
L’afalagador és l’enemic pitjor
L’amistat sols entre iguals
L’home que tracta en amigues no li faltaran fatigues
Mala vida passa qui té l'enemic en casa
Més ha u en pau, que dos en guerra
Més val tindre bons enemics, que mals amics
Més val un bon amic que parent ni cosí
Més val un bon amic que un parent ric
Qui té bon amic, té bon abric
Qui té enemics no dorm
Qui troba ver amic, troba tresor
Qui vol la capa de l'amic, no és amic
Renegar l’amistat
Sabater amic o parent, calça car i més dolent
Ser carn i ungla
Ser enemic de si mateix
Si em vols bé les teues obres m’ho diran
Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat
Si vols tenir enemics, deixa diners als amics
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic
Un bon amic no es pot pagar
Una cosa és l'amistat i una altra cosa el negoci
Val més amics d'enfora que barallats de prop
Val més deixar als enemics, que manllevar als amics
Val més estar a bé amb el veïnat que amb la familia