Versos per saltar a la corda / Versos para saltar la comba

Estem perdent els jocs de carrer perquè ara és impossible que les xiquetes i els xiquets puguen jugar-hi. Són els parcs, espais reduïts i acotats, els únics llocs urbans on es pot jugar. És una llàstima! Hem canviat les rialles i jocs, les converses i crits pel soroll dels motors i les botzines -que lleig!-.

No ens resistim a gaudir del joc i del nostre folklore. Per exemple, saltar a la corda. Malgrat que aquest tipus de jocs sembla que s'han quedat reduit al  pati del col·le o a les classes d'Educació Física, no devem de perdre totes les cançons que van afegides al joc (feu memòria, hi ha moltes). Aquest suport poètic-musical no es valora lo suficient i és el que dona ritme al joc. Ara és responsabilitat nostra anar donant a conèixer aquests jocs, que mantenen el cos en forma, i les seues cançonetes, que mantenen el ritme poètic a la ment.

Us fiquem tres exemples de pomes que animen a saltar a la corda / saltar la comba. Què, s'animeu a saltar i poetitzar?

A saltar la cuerda
(Andrés Díaz Marrero)

Zumba que zumba,

viaja zumbando.

Se alza ligera

formando un arco.

Sube la cuerda.

Se oye un silbido.

La brisa juega

con mis amigos.

Golpea el suelo.

Yo pego un brinco.

¿Quieres gozar?

¡Salta conmigo!

*

¡A la comba!
(Gloria Fuertes)

Comba, comba,
la que gane, que se ponga,
la que pierda, que se vaya.

Vaya, vaya,
la valla del corral,
el pollo sin pelar,
la niña le echa sal.

Vaya, vaya,
la arena de la playa.
La niña con la ola,
sola, sola.

Vaya, vaya,
quien pierda, que se vaya.

Comba, comba,
Quien gane, que se ponga.

Salta la cuerda

(Alejandro J. Díaz Valero)

Salta, salta la cuerda
salta a más no poder,
y si al saltar te enredas
entonces vas a perder.

Salta de buena gana
salta y no te rindas…
salta, salta, salta
brinca, brinca, brinca.


Saltando la cuerda
felices seremos
vamos a la merienda
y después saltemos.

Il·lustracions de Rebecca Cool.