Pàgines

14.5.13

Volen bells somnis, sense bruixes en la nit: poesia de Julio Alfredo Egea


Semblava que les bruixes tenien bona relació amb la lluna, però no és així. La seua màgica llum pinta cada casa, cada racó de la la nit i banya els malsons dels xiquets i xiquetes convertint-los en bonics somnis. Ja no hi ha bruixes, la lluna les ha fet desapareixer.

Ya no hay brujas

Fue que la Luna
 pintó las chimeneas 
una por una.

       Se han muerto las brujas. 
Burbuja
de bruja
no queda en la noche.
Los ángeles rubios
que viajan en coche
por la Vía Láctea
lo pueden decir,
que sí,
que no queda ni una
gracias a la Luna.

La noche roba
y convierte en estrella
la última escoba.

Lo puede decir
el mochuelo cojo
que desde su olivo
rascaba su ombligo
y cerraba el ojo.
Que sí.
Yo también lo vi.
Que no queda ni una
gracias a la Luna.

La il·lustració és d'Anne Bachelier.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada