Hui no estem de festa, però volem continuar somrient, amb la poesia de Carles Cano -amic, escriptor i poeta- i la il·lustració de Nuria Feijoo. Ja sabeu: un somriure és el millor
Somriu
Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se’n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T’agregen la mirada, t’amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defén l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l’amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.
Durant els meus anys d'universitat vaig assistir a un curset al qual un dels exponents era Carles Cano. Quina persona més vital i entusiasta! I com es reflecteix això en la seua poesia! També a la carrera es parlava molt dels seus llibres. Tens el plaer de conéixer-lo en persona, doncs?
ResponEliminaUn abraçada,
Isa Romero Cortijo.
"Pablito" está a punto de nacer...
Si, Isa, estic totalment d'acord amb tu respecte a Carles: pura vitalitat. Ja fa molts anys que es coneixem i hem fet projectes conjunts. Dins de poc vindrà a la biblioteca a presentar el seu nou llibre "7 Blancaneus i un nan".
ResponEliminaMolt bona nit, guapetona.
Besadetes