Hui és el dia de Sant Valentí i, comercialment, les botigues i grans magatzens s'omplin de cors. És com si l'amor es ficara a la venda. Curiós.
Nosaltres volem celebrar el dia de hui d'una manera més romàntica, amb la força que ens dona la paraula i l'encant encisador que li fica la poesia. Al blog hem anat penjant molts poemes d'amor, però sen's va acudir -ja fa dos anys- preguntar-vos quin era per a vosaltres el millor poema d'amor en català. Les respostes varen sen ben variades i totes molt boniques, però va haver-hi un poema que va sobresortir entre tots: Els amants, de Vicent Andrés Estellés.
Estem a l'Any d'Estellés, així que volem juntar aquest esdeveniment amb la poesia amorosa. Compartim amb vosaltres els seus versos:
Els amants
(Vicent Andrés Estellés)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
I encara millor... escoltar a Ovidi Montllor recitar el poema. Fantàstic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada