Ara que s'acaba l'any, no s'oblidem de la poesia

2012 s'acaba. Un any que ha passat amb més pena que glòria, així que li diem adéu sense cap problema, tampoc amb rancúnia. S'acomiadem com el vàrem començar: amb poesia

Ara que l'any s'acaba
(Martí i Pol)

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.
Tot se'n revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?