ConVersando, ConPoesia...(il. Nancy Rossit) |
Per tal d'inaugurar la pàgina han triat un poemeta preciós de Mercedes Calvo (que han traduït al català, però fem ací una versió més acurada) del seu llibre Los espejos de Anaclara
¿Quién es la que el viento nombra?
Una sombra.
¿Y el que atrapa mi reflejo?
El espejo.
¿Quién me viste de alegría?
La poesía.
Con ellos por compañía
mi alma estará siempre en vuelo
pues siente fuerte el anhelo
de sombra, espejo y poesía.
*
Qui és la que el vent anomena?
Una ombra.
I el que atrapa el meu reflex?
El mirall.
Qui em vesteix d'alegria?
La poesia.
Amb ells per companyia
la meua ànima estarà sempre en vol
doncs sent fort l'anhel
d'ombra, mirall i poesia.
Dolors, sempre creixem amb tu.
ResponEliminaMolt bonic el poema, així com interessant el Bloc!
Abraçades.