Aquest proper divendres, dia 7 de setembre, a les 22:30 hores, en el Pla de la Font de Cocentaina, us convidem a assistir al muntatge poètic Plantar cara a la vida, un homenatge a la poesia del gran escriptor Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993).
L'activitat està organitzada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cocentaina. Música i poesia amb Marc Sempere -Marquet- (veu i percussions) i Marc Egea (viola de roda), dins de la programació cultural contestana Música i poesia al carrer. Cal destacar que si l’oratge no es favorable l’actuació es traslladarà a la sala d’actes del Palau Comtal. Aquest és un espectacle íntim però intens que reviu
alguns poemes del primer Estellés, aquell que està més arrapat a la
vida quotidiana, a la mort i al sexe descarnat
En aquests temps de crisi i grisor necessitem més que mai la poesia, plantar-li cara a la vida amb empenta i versos. Volem així començar aquest trimestre amb força i poesia i, a la vegada, obrir les portes a les activitats previstes per a 2013, 20 que el poeta ens va acomiadar per sempre.
Esteu tots i totes invitats. No 'ho perdeu!!!
Assumiràs la veu d’un poble
Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada