Tots vivim en ciutats, grans o menudes, en poblets enmig de les muntanyes o a la vora del mar. Els pobles conformen el paisatge urbà. Però un poble és, sobretot, la seua gent, com bé diu el poema que ens ha regalat Núria Freixa (moltes gràcies, senyora poetessa).
Un poble
Un poble és la gent que matina i treballa,
que et saluda al portal
quan camí de l’escola hi dus la canalla.
És aquella veïna que et frega l’escala,
és l’avi al balcó i la seva mirada
per on passa, de nou, la vida passada.
És l’amic sense feina,
és l’amiga malalta,
són els dies de boira
o els d’un sol que t’esclafa.
Un poble és la plaça.
Les tertúlies al bar,
i la romaguera que et fa arribar tard.
Són les nits d’estiu, les d’aire candent,
i aquelles altres vora el foc roent.
Són tots els que arriben
i els que anem perdent.
Un poble és la pell
amb la que t’has vestit.
La parla, n’és l’esperit.
que et saluda al portal
quan camí de l’escola hi dus la canalla.
És aquella veïna que et frega l’escala,
és l’avi al balcó i la seva mirada
per on passa, de nou, la vida passada.
És l’amic sense feina,
és l’amiga malalta,
són els dies de boira
o els d’un sol que t’esclafa.
Un poble és la plaça.
Les tertúlies al bar,
i la romaguera que et fa arribar tard.
Són les nits d’estiu, les d’aire candent,
i aquelles altres vora el foc roent.
Són tots els que arriben
i els que anem perdent.
Un poble és la pell
amb la que t’has vestit.
La parla, n’és l’esperit.
La il·lustració és de Rain Vyusal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada