La muntanya, un paradís que cal protegir, també amb poesia

La bellesa del paisatge ens enriqueix (il. Jeff Hatfiel)

 Hem començat el mes de juliol i ara la natura està en tot el seu esplendor. Fer excursions en solitari o en família i amics (amb xiquets encara millor) és tot un plaer. Però aquest mes ha començat malament: incendis per tot arreu. Quin fàstic! Conservar el nostre entorn és deure de tots! Protegir i millorar la natura, gaudir-la sense fer mal bè, fomentar el respecte... Els adults som exemple per als menuts. Si nosaltres tirem deixalles per la muntanya, ells també ho faran; si nosaltres encenem foc estan prohibit, ells també ho faran; si embrutem l'aigua dels rius, ells també ho faran.

Tenim un tresor del que podem gaudir lliurement, gratuïtament, nosaltres i les generacions futures. Valorem-lo i respectem-lo.

Dalt de la muntanya

(Joan Armangué)

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.