Poema amb gana de sargantana

Sargantana barruda i formigues babaues

(Miquel Desclot / Kim Geyer, il.)

Una sargantana

en una paret

passava més gana

que no un esquelet.

Planta, doncs, al cau,

amb sanefa artística,

un cartellet blau:

GRAN COVA TURÍSTICA.

Totes les formigues

del vell formiguer

hi volen ser amigues

per fer el tafaner.

I un dia hi fan cap

—amb vestit turista

i un barret al cap—

a veure la vista.

Amb la boca oberta,

les està esperant

la llengua d'experta

del rèptil bergant.

Tot el formiguer

visita la panxa

del gran mentider,

que sembla una manxa.

(I la sargantana

tan de soca-rel

ha matat la gana

que ja li ve gana

d'obrir un gran hotel!).