Quan passeges la mirada... pel llibre, s'obri tot un món: poesia d'Isabel Barriel

Què seriem sense els amics?! Tenir amics és una de les millor coses del món i, és clar, amb la confiança se n'aprofitem d'ells. Estava preparant poemes per al Dia del Llibre i li vaig demanar a Isabel Barriel un poema sobre el tema. I això és el que té l'amistat: dit i fet. Un preciós, poema que volem compartir amb totes i tots els lectors del blog.

Moltes gràcies, Isabel! Un poema nou, recent estrenat, per a començar amb bon peu poètic la festa del llibre. Un excel·lent regal.

Quan passeges la mirada

(Isabel Barriel)

Caminar amb les botes del text,
les lletres a les sandàlies
o els peus nus sobre les herbes
dels plats alpins o d'un jardí d'estels.

Navegar pels oceans
entre dofins i taurons cap a les illes de les bromèlies,
ensumar les aromes de la ruta de la seda
i reviure mil aventures pels camins de la terra.

Ser entre les dunes lluna plena,
a la selva raig de sol trenat a una liana,
nit polar i albada amb aurores boreals,
ser capvespre vora mar o vent tropical...

Quan passeges la mirada per sobre la pantalla
o un llibre de paper i t'hi quedes una temporada
pots ser viatger dels temps, seguir d'aprop èpics aventurers,
o somniar amb la teletransportació entre tempestes de coets.

Plorar amb llàgrimes noves,
imaginar cristalls de gel acolorint un desconegut planeta,
esmorzar sucs d'aranja amb xarop dolç d'arbustos del nord,
patir amb un vell dinosaure cercant la supervivència...

Il·lustració de Marcela Calderón.