Pàgines

27.2.12

Molta cara, tinc molta cara: cançó de Marc Parrot


I tu, quina cara tens?
Molta cara

Cara de son, cara de fred
cara de mort, cara de porc
de relliscada, de bufetada
de voler fotre la cullerada.
Cara de por, de pocs amics
cara de dóna’m un respir
cara de pa i de submís
perquè hi estampis un pastís.
Pinta de no saber ben bé
pinta que no pinta bé
cara de pòquer,
cara o creu
d’anar de cara i perdre el peu.
Cara d’eixut, cara de pena
sé que tens més cara que esquena.
Quan assajant cara al mirall
no et veus la cara de cavall.
Tens molta cara.
Cara d’ofès o de sorprès
cara de cul, cara de llest
cara de lluç, cara de rus
cara d’haver menjat cuscús.
Pinta de no saber ben bé
pinta que no pinta bé
cara de pòquer, cara
o creu
d’anar de cara i perdre el peu.
Tens molta cara.
Quina cara creus que
se’m queda quan sé tot
el que dius, veig tot el
que fas pel darrere?
Quina cara creus que
se’m queda quan veig tot el que dius, sé
tot el
que fas pel darrere?
Cara de son, cara de fred
cara de mort, cara de porc
cara de pansa, cara d’esquerp
cara de boig, cara de serp.
Cara de ruc,
d’avui no puc
de no hi ha res
que em faci el pes.
Tinc molta cara.

Aquesta lletra de cançó, de Marc Parrot, està inclosa al seu darrer disc Començar pel final. La il·lustració és d'Interesni Kazki.


Molta Cara - Sculpteur Express. Ombres de Plata from Marc Parrot on Vimeo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada