Demà entra l'hivern i està fent-nos un temps esborrajat (canvi climàtic?!). S'acomiadem de la tardor amb un poema d'Isabel Barriel, gran poeta i amiga.
Ni plou ni neva
Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.
Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se'l mira i espera
que no ens enganyem i pensem:
oh!, ja arriba la primavera.
Va avançant l'any cap a l'hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l'harmonia de la Terra.
La il·lustració és de Sabina Schürmann.
Quina gràcia, justament ahir vaig utilitzar un poema de la Isabel per a fer un programa pels pares. Moltes gràcies!
ResponEliminaSalutacions.