No totes les morts són solemnes.
Hi ha morts discretes, casolanes,
assegudes en cadires de boga, acompanyades de
l'aroma impenitent de l'anís.
Els records llavors no esclaten com fiblades,
a batzegades roents i insondables;
són de pluja fina, de melodia prenne
i amaren com una pena fonda,
com un retorn de diumenge al vespre.
I l'oblit es distrau en antigues cançons,
en l'acompanyament involuntari d'un gest,
en la fressa dispersa dels mots de la casa.
(Silvestre Vilaplana)
La il·lustració és de Ryan Bubnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada