Hi ha poemes que els lliges i sempre queden al nostre record, per un o altre motiu; però de vegades sens oblida compartir-los. M'ha passat amb aquest poema de Salvador Toledo del que me n'he recordad desprès de llegir-lo al blog de Dolores, mestra, bibliotecaria i molt bona amiga, ¿Qué le pasa a la princesa?. Ara, temps d'agost i repós, és ideal per a convidar-vos a llegir-lo i... anar provant-se sabatetes.
Cien zapatitos…
(Salvador de Toledo)
Cien zapatitos
van por el campo,
son cien pisadas
a un mismo paso.
Cien zapatitos
caminan despacio,
izquierda, derecha,
derecha y andando.
Cien zapatitos
pisaban, pisando,
cien calcetines
naranjas pintados.
No lleva armas,
pero va armado,
con sus tijeras
defiende su espacio.
Si cuentas sus patas,
cincuenta canarios,
si limpias sus botas…,
¡vaya un trabajo!
Cien zapatitos
van desfilando,
un regimiento
de un solo soldado.
La il·lustració és de Soledad Céspedes -Ilustrasole-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada