La formiga Rita: poesia infantil contra la intolerància i la discriminació

  

Stop a qualsevol tipus de discriminació! -il.  Sandrine Mercier-

L'amic i poeta Vicent Maganer Ripoll en ha regalat aquesta poesia, solidària i reflexiva, que volem compartir amb tots vosaltres. A manera de faula descobrim com, adonant-se o sense adonar-se'n, som d'insolidaris i discriminatoris.  Sols ens resta dir: STOP a qualsevol tipus de discriminació!... i un AMUNT a la tolerància!

La formiga Rita
(Vicent Maganer Ripoll)

Rita la formiga diu que un dia sortí al bosc
a visitar als seus amics, aquells que tant volía,
de sobte, quan va voler abraçar Antoni, l'òs,
va veure que s'apartava, i la despedia.

L'unica explicació que va rebre fou
que era molt menuda, i ell molt gran
aixó que Antoni, el gran òs,
la va discriminar per el seu tamany.

Va veure després la nostra formiga
el cigne Nínol, el seu millor amic de color blanc,
però quan la vegé, li deia mentre es reia
que no el toqués que el seu blanc es podría tacar.

"Quina bajocada", va pensar la Rita
això fou que el cigne tenía perjudicis,
que el Nínol n'era de racista,
i que jutjava els animals, per els indicis.

Finalment recorregué la xicoteta formigueta
a veure la Nana, la aranya mes gran del bosc,
una amiga que, tot i que la coneixia des de menudeta,
li va girar el cap, i se'n torna a endinsar dins el tronc.

Després s'assabentà la Rita que la Nana havia canviat
i que ara sols era amiga de gent amb moltes potes,
"doncs si amb dos en tens prou per caminar"
i la Rita es sentia sola, i plorava, torcant-se amb roses.

Amb la mala sort que va mullar al cuc Armeni,
que la mirava amb aire preocupat,
"Que et pasa? Per desfogar-te pots comptar amb mi"
i la Rita el mirà, i l'abraçà, plorant.

Però el cuc es sentí discriminat, no la podia abraçar
i s'en endinsa al terra, entre males paraules,
la Rita es sentí realment mal
i tornà a plorar, mullant de nou les roses.

Finalment a la nit tornà la formiga al seu cau,
i se'n adonà dels perjudicis que tenia la gent,
que se'n oblidava de qui era ella en realitat,
que preferien jutjat per el que tothom veu.

I la Rita es sentí mal, perquè el món dels humans era pitjor.