És evident que en aquests darrers anys s'està editant més llibres de poesia infantil, però amb un percentatge molt menut respecte a la narrativa. De vegades són els premis els que enlairen els poemes, però sabem que hi ha molts i molt bons poemes i poemaris esperant que algun editor es llence a la seua publicació. És el peix que es mossega la cua: a més llibres de poesia infantil editats, més lectors, que creen més necessitat de llegir poesia i s'edita més, O, a menys llibres de poesia infantil, es llig menys, es coneix menys, no es crea necessitat de llegir poesia, s'edita menys.
Ara, mitjançant els blogs, aquests poemes van sorgint i els joves lectors, nadius digitals, tenen l'oportunitat de gaudir de la poesia infantil en suport digital. Per exemple, l'amic i poeta Enrique Cordero Seva s'ha animat a publicar tres encantadors i durs poemes infantils al seu blog Niños y poetas (blog que us invitem a llegir i podreu assaborir els tres poemes junts). Poemes d'àngels terrenals que necessiten la màgia dels àngels celestials, i la nostra. Moltes gràcies, Enrique, per compartir amb tots nosaltres la teua poesia; amb ales s'enlairarà per tot arreu i niuarà ben dins dels xiquetes i xiquets.
Cabello de ángel
(Enrique Cordero Seva)
Gemía el niño
de madrugada
—los ojos dulces,
la boca amarga,
vacío el vientre,
repleta el alma—
y vio que el ángel
de piel de nata
con voz de brisa
le preguntaba:
de madrugada
—los ojos dulces,
la boca amarga,
vacío el vientre,
repleta el alma—
y vio que el ángel
de piel de nata
con voz de brisa
le preguntaba:
«¿Quieres probar,
niño, mi blanca
melena suave
y entrelazada
hecha de azúcar
y calabaza?»
niño, mi blanca
melena suave
y entrelazada
hecha de azúcar
y calabaza?»
Les il·lustracions són de Svetlana Rumak.
¡Qué hermosa presentación, amiga Sàlvia!
ResponEliminaY muy buena esa visión tuya de la educación poética (y literaria, en general) como retrooalimentación. Que las editoriales no quieran apostar fuerte por la poesía es su problema, peor para ellas: pierden buenos lectores, pierden el placer de contribuir a educar el gusto poético y a lo mejor hasta pierden dinero. Pero si uno cree en lo que hace, hay que seguir adelante, y mostrarse, sobre todo mostrarse. Hay que perder ese pudor, porque el escaparate está aquí desde hace ya mucho tiempo, al alcance de todos. Un abrazo muy fuerte.
Enhorabuena, una vez más, Enrique, por esos poemas tan maravillosos, como te dije en su momento.
ResponEliminaY tu discurso sobre poesía, editoriales, gusto poético... ya sabes que lo suscribo.
Me encantan estos poemas y terminarán viendo la luz en libro. Al tiempo.
Apertas dende Galicia